La història i els mitjans de comunicació xinès mandarí

Xina - un vast país amb la població més gran. Ara bé, és la llar de més de mil milions de persones. Potser per això en l'estat utilitzen una varietat de dialectes i dialectes. Encara que també aquí és l'idioma oficial, que es consumeix a la majoria de les regions. També compta amb una varietat d'oral i escrita. Així, vam aprendre avui si alguna cosa en idioma mandarí comú amb els cítrics, així com on i per qui es fa servir.

On?

Parlant d'aquest dialecte, hem de partir de la casa. El xinès mandarí no només s'utilitza la més comunament al país. També es considera els principals grups de dialectes. Això s'aplica aquí i l'idioma xinès mandarí. A més de ser un veritable Mandarín Dungan, sovint es refereix com el seu "Mandarín" (de la paraula "mandarí"). Aquest nom pot estar justificada. Encara que l'idioma mandarí aquí ocupa només una part d'un grup. Però aquest nom es va deure literatura Mandarín occidental, especialment els europeus. En la comprensió dels habitants de la CEI és l'idioma xinès - és el mandarí, o espècie Putonghua.

varietat mandarí

Com es va esmentar anteriorment, aquest dialecte no és només putonghua (mandarí), però altres dialectes. Estan dividits en 8 subgrups. I gràcies a les zones classificades del país. Per exemple, hi ha un subgrup dels dialectes nord-orientals. No és difícil endevinar que va ser utilitzat pels habitants d'aquesta regió de la Xina. També hi ha un subgrup de Pequín, on parlen els habitants de la capital.

Hi ha, per descomptat, les associacions més complexes a través del qual la gent comuna difícil d'entendre portadors del dialecte pertinença. Per exemple, tszyanhuayskaya subgrup ocupa una àrea petita, que es troba al riu Yangtze. Entre altres coses, hi ha chzhunyuanskaya, gamma-yin, Chi-lu-Jiao i Liao subgrups. Ocupen una àrea gran. Però la més comuna, potser, es pot considerar el subgrup al sud-oest. A la imatge es mostra a continuació, de color verd fosc pintat àrees on es fa servir el mandarí.

addició

Juntament amb l'idioma mandarí, també és menys freqüent en el grup de mandarí. Per exemple, Jin s'utilitza només 45 milions de persones. Ells viuen a la província de Shanxi, així com a la part nord de Shaanxi i Hebei.

sucursal de Beijing

Això inclou set dialectes principals. Entre els més coneguts: a Beijing i putonghua (mandarí). Entre altres coses, hi ha un dialecte especial, que, en principi, tenen arrels similars a la llengua xinesa estàndard. No obstant això, són distingibles per la seva propagació i els transportistes.

Hi ha Karamay, Hailar, dialectes chifensky, així com els adverbis i Chengde Jin, esmentat anteriorment. Totes aquestes formes lingüístiques són, en particular, a la sucursal de Beijing i la més comprensible per a aquells que estan estudiant xinès com el més estandarditzat.

oficialment

L'idioma oficial de la Xina és el xinès mandarí. Ell té 10 grups de dialectes. Per comunicar la població utilitza la llengua xinesa estàndard, que aquí es diu mandarí. També s'utilitza a Singapur (Arima) ia Hong Kong, i Taiwan es diu guoyu. Putonghua comunament es diu dialecte parlat per via oral. En escriure un estàndard anomenat baihua.

fundació

Com es va esmentar anteriorment, putonghua refereix al dialecte de Beijing, que pertany al grup Mandarin. La gramàtica de la llengua s'ajusta a totes les normes, que estan consagrats a les obres literàries.

nom

Mandarín pot ser anomenat en diferents regions de diferents maneres. El nom oficial és utilitzada directament a Beijing i els seus voltants. Com es va esmentar anteriorment, a Singapur es diu Arima, així com a Malàisia. Però a Taiwan - guoyu. Mandarín a Occident i tot té un nom estrany - idioma mandarí. Tot va començar exactament amb la literatura europea. D'altra banda, hi ha l'anomenat amor no és només el grup sencer mandarí i mandarina.

A més, Occident s'utilitza sovint per aquest terme dialecte - mandarí estàndard. Té un munt d'opcions: .. "Mandarín", "Mandarín", etc. A Rússia, però, distingir entre mandarí i els seus dialectes relacionats. Una opció "cítrics" no és acceptada per la comunitat acadèmica. Tot i que els mitjans de comunicació per "enginyós" els agrada usar aquest nom.

arrels portugueses

Mandarín han aquest "cítrics" títol portuguès. Poques persones saben que el xinès mandarí es diu de vegades Guanhua. Literalment, es tradueix com - "El discurs burocràtic." Això demostra una vegada més que el mandarí és només la gent educada i ben llegit.

A Portugal, els funcionaris sovint d'alt rang anomenats "mandarines", que significa "el ministre, un oficial." En els dies de la Xina Imperial és el portuguès anomenats persones influents. Per tant, una mica més tard va aparèixer en vitel·la Guanhua i mandarí rebut nom informal - "Mandarín".

Una mena de "mandarina"

En general, a part del fet que el mandarí - dialecte és molt comú, encara té diversos subgrups. Això es deu principalment al fet que, quan s'administra com un dialecte oficial, aquelles àrees que anteriorment no havien parlen una mica en dialecte del mandarí, putonghua a formatar en la seva versió. Com a resultat, els dialectes de l'idioma mandarí, com es va esmentar anteriorment, són comuns en altres regions. Entre ells guoyu Taiwan, Singapur Arima, així com una varietat de mandarí - guandunsky.

base històrica

Abans de mandarí utilitzat prèviament una forma oral informal del dialecte del nord - Guanhua. Hi ha una possibilitat que va començar a prendre forma ja a 1266. A continuació, la capital xinesa ha estat traslladat al territori de Beijing moderna. En aquell moment, va començar a regnar la dinastia Yuan. El 1909, es va fer conegut guoyu, que alguna vegada va ser un estàndard oficial. Més tard, es va canviar el nom en mandarí. Aquesta norma inclou no només escrit, sinó també norma oral.

Qui diu?

Davant les autoritats que hi havia un problema: com millorar la difusió d'putonghua un equivalent oral de discurs en aquestes parts de la Xina, on l'ús d'altres dialectes. Aquesta pregunta es va arribar a gravar en la Constitució xinesa. Però la difusió del procés és bastant lent. Mandarín s'utilitza ara a la televisió i la ràdio, però només la meitat de la població es pot explicar en aquest idioma. Només el 18% fan servir un adverbi a casa per parlar. I el 42% dels residents parlen mandarí a l'escola ia la feina.

Per controlar aquest problema, l'examen s'ha introduït, el que demostra el nivell de coneixement del dialecte. Determinar que parla l'idioma mandarí, s'ha tornat molt més fàcil. Però va resultar que els resultats no són el que ens agradaria veure a més de 30 anys després, la introducció de mandarí.

El nivell més alt és el "1-A". S'assigna als que van fer d'error inferior al 3%. Molt sovint, això dóna lloc a un examen de Beijing nadius. I entre la resta de la població, aquesta xifra és extremadament rara. Si a Beijing que va rebre el 90% dels examinats, la ciutat més propera de Tianjin s'ha convertit en el líder amb 25% que han passat.

Per treballar a la ràdio i la televisió, que pot fer no més del 8% dels errors, i que el nivell de "1-B". Que els membres dels mitjans de comunicació han d'obtenir els resultats de la prova. Per obtenir una mestra de la literatura xinesa, no pot ser de més del 13% dels errors - el nivell de "2-A". Malgrat tan pèssim rendiment mandarí proliferació, però, són capaços d'entendre aquest dialecte molts xinesos. Encara que poden no ser capaços de parlar el dialecte.