Nom francès: llista, història i dades interessants

A França, l'aparició dels noms gravats des del segle 12. Per a l'educació del seu lloc de naixement, utilitzat de professió, sobrenoms. Aristòcrates utilitzats abans de la preposició de nom. Per decret real en 1539 la presència de sobrenoms es va fer obligatori per a tots. Nom i cognoms del nadó està curosament registrada en els llibres parroquials. Jo personalment tinc un cognom per decret reial va prohibir. I el que és no un nom francès? La llista dels fets i la història d'interès es presenten a continuació.

L'etimologia dels noms francesos

Molts noms en francès (una llista d'ells és molt gran, es presenta només un parell) són descendents de la nom masculí: Michel, Simon, Robert. En casos molt rars de les dones: Blanche, Rose, Berthe.

nom molt comú de la zona on va néixer la persona: Lenormand (Norman), Parísi (de la paraula París - París), Lyonnais (leoncitos)
En el lloc d'ubicació de la casa: Dupont (pont - pont), Dubois (bois - fusta), Fontaine (font). A partir dels noms d'ocupacions: Peugeot (resina de proveïdor), Mitterand (gra razveschik), Boucher (carnisser). Per sobrenoms: Leroux (vermell), Capó (campana), Mauduit (mal educat). Com es pot veure, molts bell nom francès, una llista dels que hem citat més amunt, no vol dir tan bell concepte.

Formes de cognoms francesos

noms francesos medievals, la llista és molt extensa, tenia un femení i masculí. Però sobrenoms moderns tenen una forma única per als homes i les dones. Aquesta és la raó per noms en francès de les dones i homes per igual.

es pot esbrinar on és la persona va néixer a les parts constituents del nom francès. Pseudònims que comencen amb Le- (La-, les-), així com la De-, Du-, Delnet, Dela-, Des-, característic de Normandia i nord de França. sufix -ot indica que la persona originària de Borgonya o de Lorraine. Sufixos -eau, -uc, -ic diuen que les persones nascudes a l'oest de França.

Curiosament, les dues formes podrien ser formats per un sol nom que reflecteix la diferència entre el llenguatge de les regions del nord de França - llengua de petroli, de la llengua provençal - llengua d'oc. Nord cognoms Bois, Chaussée, Roy correspon sud Bosc, Caussade, Rei.

No sempre el nom closca "toponímic" suggereix, on va néixer la persona. De Sharl Goll estava molt orgullós del fet que el seu sobrenom a França està en consonància amb l'antic nom - La Gaule. Des de la infància es va mostrar confiat que va a França fer grans coses. Però de cognoms Gaulle flamenc i flamenc sona Van de Walle, el que significa "viure en el mur de la fortalesa."

Canvi de nom

Per decret real en 1539 va ser el nom que s'hereta. El nen va haver d'usar sobrenom de la família del seu pare. Nom de la mare va ser apropiat pel bebè només si el pare era desconegut.

Possibilitat de canviar el nom encara existeix. Per regla general, és la causa dels sobrenoms incorrecció. En l'Edat Mitjana el nom podria tenir un significat completament diferent. Avui a França, els pares són lliures de decidir el sobrenom de la mare del seu pare o van a tenir un fill.

També hi ha un molt curiós cas de canvi de nom durant la Revolució Francesa. Al moll del tribunal revolucionari aparegut algú de Saint-Cyr, de Saint-Syr. Sobre la qüestió de la president del seu nom, els va contestar que no tenia de Saint-Cyr. "No tenim més noblesa," - va dir el president. La partícula "de" era típic de les famílies aristocràtiques. "Llavors només Saint-Cyr" - l'acusat no estava sorprès. "Ja no tenim els sants" - va continuar el president. "Llavors només Senyor," - va replicar l'acusat. "Ja no és el rei i els títols reals" - no deixar que el president. L'acusat ha estat home extremadament enginyós. Va dir que és impossible jutjar, ja que no tenia família. El tribunal el va declarar culpable i li va ordenar a triar el nom de la República.

fets

Com tots els conceptes en la llengua francesa, els noms tenen un accent fix en el final d'una paraula. A la França d'avui, hi ha 250 000 famílies. Es considera el cognom més comú Martin. El coixinet de càrrega social més emblemàtics, com el segon nom - Dupont i Duchateau. Dupont (pont - pont) - sobrenom generalitzat és el símbol del francès mitjà. Duchateau (castell - palau) - nom, que simbolitza la rica francès. Una característica distintiva dels noms francesos és que quan es fa referència a la noia va afegir senyoreta, una dona casada o vídua, senyora, i l'home - monsieur. L'única cosa que distingeix als dels homes i de les dones nom francès, una llista de la qual ja hem donat.

cognoms francesos de transliteració

Fins a la data, la correcta transmissió de noms estrangers i cognoms requereix la unificació, ja que molts d'ells traductors transliteran analfabeta. Com a resultat, el mateix personatge en diferents traduccions és lleugerament diferent ortografia del seu nom. noms francesos transcrit a Rússia d'acord amb la lectura de les regles de la llengua francesa. Però el problema és que no tots els sons dels francesos estan en rus. .. Per tant, una combinació de lletres com -ain, -aim, -an, -am, -on, -UN, -in, etc., és a dir, per exemple tots els sons nasals en so adquirir transliteració russa "n": -ES - és, -en, -an, -on, -en, -en. Sona [ǝ] i [œ], que s'assembla al so d'e en la paraula "mort" es transmet al rus com "i" al principi o al mig de la paraula. Al final d'una paraula pot ser l'escriptura ambigua: Villedieu - Villedieu, Montesquieu - Montesquieu.

Per tal de no ferir els sentiments de les persones, és important pronunciar correctament els noms dels francesos. a la llista de Rússia seria una molt bona idea, però és una llista comuna que no existeix.