Julia Dobrovol'skaya: biografia, activitats i dades interessants

Dobrovol'skaya Julia Abramovna àmpliament conegut en els cercles pedagògics i científics. El seu mèrit va ser la creació del millor llibre de text de llengua italiana al món, els diccionaris més complets: rus-italià i italià-rus.

És per la seva vida va fer un munt de pel·lícules, llibres, articles, va ensenyar un sens fi d'estudiants. Professor Milà, Trieste, Trent University Dobrovol'skaya fet més que ningú per popularitzar la llengua russa a Itàlia. Més d'una vegada el Govern italià ha concedit als seus premis en el camp de la cultura.

Infància, adolescència

1917.08.25 a Nizhny Novgorod en la família d'un enginyer forestal va néixer el futur científic-lingüista Julia Dobrovol'skaya. Biografia ella durant l'adolescència marcada per la família es va traslladar a la capital del nord. El seu pare es va posar a treballar en el planificador de la producció de Leningrad, i la meva mare - un professor d'anglès.

Després de l'escola, la noia de l'elecció de la professió estava en els passos de la mare, entrant a la Facultat de LIFLI. Amb els professors Julia immensament afortunat: el famós científic Propp V. Ja fonamentalment estudiants que s'ensenyen no només l'idioma alemany, i explica com aquest llenguatge té sentit.

Fins al final de la seva vida Abramovna Julia estava agraït per Vladimiru Yakovlevichu li va ensenyar els fonaments de l'art - per ser un políglota. En el futur, utilitzant el bagatge de coneixements obtinguts Julia Dobrovol'skaya capaç de dominar gairebé tots els seus propis idiomes europeus bàsics.

brillant educació va donar lloc a l'eufòria: el futur va ser entusiasta Komsomol "castells en l'aire".

La obligar a signar

He llegit la seva biografia pot sorgir associació amb cadenes Vladimira Vysotskogo: "La neu lliure de brutícia com una llarga vida sense mentides ...".

Havia vist com la neu al camp dels suburbis. I abans d'això, ella es va encarregar de l'acusació infundada de traïció (art. 58-1 "a") que d'altra manera es va disparar a 15 anys de presó. Julia Dobrovol'skaya, tot i la pressió, va sobreviure i no ha reconegut imposada per la culpa.

Aquesta dona no s'estenia al que l'aplicació de les mesures es van aplicar als seus torturadors a les masmorres de parets gruixudes. Només una frase frustrada amb la seva boca: "Només es pot imaginar: Lubianka, Lefortovo, Butyrka ..."

Després de diversos intents per trencar fallit, va ser enviada a hovrinsky campament. "Memòria" d'aquestes vegades en la seva vida va seguir sent la incapacitat de tenir fills com a resultat del treball dur.

La voluntat dels 28 anys d'edat, la dona va ser alliberat per una amnistia en 1945.

Dobrovol'skaya sobre missioners Stalin a Espanya

Ella es va convertir en un inconvenient després d'un "viatge" a Espanya.

Komsomolskaya Yuliya Dobrovolskaya va respondre a la crida "home vestit de civil," intèrprets reclutats per participar en ajudar els republicans. Però en tres anys es va adonar del que Stalin va enviar 30.000 especialistes militars i enkavedeshnyh.

"Internacionalistes" amb un port militar, van servir com a assessors, no només en els grups armats dels republicans, sinó també consultors en un compromís per crear un anàleg de la NKVD. Cervantes terra preparada per convertir-se en la partitocràcia país. De l'comunista local dels clients "de la gent Frontal" fetes a semblança dels comissaris bolxevics.

Aquells propietat privada expropiada, tractat pels seus propis compatriotes. Catòlics espanyols van intentar per la força a convertir-se en ateus, va explotar l'església i van matar als sacerdots. Esdeveniments desenvolupats per l'article de Stalin "lluita de classes".

La consciència de culpa davant dels espanyols

La població va rebre visitant-"companys" com feixistes van veure les seves obres, a aixecar-se i donar suport als seus militars es van amotinar. En particular, i "espanyol Chapaev" (prèviament entrenat a l'Acadèmia Frunze, un Yulii Abramovny Valentin Gonzalez) va arribar a la conclusió sobre la similitud feixistes comunistes.

El cost de milions de vides als republicans espanyols van ser derrotats, i els "internacionalistes" expulsat. Julia Dobrovol'skaya de tornar a casa, no va dir res sobre el que va veure i va experimentar.

Ella tenia amics entre la gent amb la unitat, a continuació, desil·lusionats amb la Unió Soviètica. Noia-traductor era una persona notable (evidenciat per la seva imatge en la novel·la "Per qui toquen les campanes" d'Ernest Hemingway).

Òbviament, el reprimit De tornada a l'URSS la jove "per avançat, i per si de cas": des del temor que pogués escriure sobre la guerra espanyola en els mitjans de comunicació occidentals, o fer alguna cosa per l'estil.

Després de 40 anys, un traductor serà a Barcelona, i es baixarà de l'avió amb un pes al cor, sentint vergonya per a la missió de la joventut.

ajudat a sobreviure

Recorda Julia Abramovna, la seva permanència sota el jou, el més important no era amarga, no deixa de veure el bo en les persones. Va seguir a aquesta regla, l'observació, la memorització, i gràcies a les persones que fan bones accions en l'anomenat de l'ànima. No obstant això, entre ells, és particularment agraït a:

• el seu primer marit decent Dobrovolskomu Evgeniyu Aleksandrovichu, nomenclatura, zhenivshemusya a "zechke" i sacrificar les seves carreres;
• enginyer de fàbrica hovrinskogo-campament Mikhailov, organitzar el seu intèrpret;
• de cabell gris, cap de la policia flac, sota el seu propi risc tema del seu passaport en lloc del certificat d'aptitud.

Digues-me amb qui vas ...

Aquest antic adagi romà ha resistit la prova del temps. Molts anys d'amistat obligats Yuliyu Dobrovolskuyu amb moltes persones dignes i meravelloses:

• presoner del Gulag, un activista de drets humans, crític literari Lev repressió;
• poeta, traductor, periodista Korney Chukovsky;
• publicista, traductor, poeta, periodista Iley Erenburgom;
• Kampessino (Valentinom Gonsalesom) comandant república posteriorment reprimida;
• escriptor dels nens italians Gianni Rodari narrador;
• pintor Renato Guttuso;
• MSU professor Merab Mamardashvili;
• escriptor Ninoy Berberovoy, esposa Vladislava Hodasevicha.

vida personal

Júlia Dobrovol'skaya després de l'alliberament de les llengües estrangeres que s'imparteixen a l'Institut de Moscou 1946-1950. Ella es dedica a l'ensenyament i el treball de traducció.

Competent i de principis que era incòmode per als manipuladors propartiynyh. Acusar aviat es va trobar. Una vegada que Julia Abramovna va traduir l'article de contingut Catòlica. Professor i traductor experimentat plenament la "llibertat de consciència en el format Soviètica."

Ella va ser acomiadat del seu treball. La pressió era tan forta que el seu primer marit Ievgueni Dobrovolsky la va deixar.

No obstant això, Julia Dobrovolskaya va aconseguir després dels fets a provar el seu cas i per aconseguir una feina en MGIMO. Allà, la seva atenció es va convertir en cap del departament de llengües romàniques Gonionskiy S. A., que estaven casats. La seva esposa, Semyon Alexandrovich era un veritable estímul i suport. A causa de la malaltia Dobrovol'skaya marit dinou anys, una vídua.

ocupació professional

La raó de la sortida de l'URSS es va convertir en professor d'una prohibició oficial sobre la recepció del seu premi internacional.

El 1964 es va acabar l'obra en el seu llegendari llibre de text de Julia Dobrovol'skaya "Curs pràctic de la llengua italiana." Per cert, fins ara (des de fa mig segle), aquest benefici és una base per als estudiants a filòlegs. Per a aquest treball, un clàssic reconegut, el 1970 el Govern italià va concedir mestre MGIMO Yuliyu Abramovnu premi nacional pels seus èxits en el camp de la cultura.

No obstant això, les autoritats soviètiques no li van permetre anar a l'estranger per recompensar. Julia Dobrovol'skaya, traductor de tot el món, em vaig sentir com un jove atrapat a les parets de les casamates. És realment s'espera que amb la caiguda del líder del règim sagnant, i amb l'arribada del desglaç dels 60 finalment seria capaç de treballar lliurement, molt decebut. El professor es va adonar que no era la burocràcia de l'institut, el seu herba - que desagrada al sistema.

Més realitzar experiments en un Abramovna Júlia no podia. El 1982, ella entra en un matrimoni amb un ciutadà italià i abandona el país. Això va ajudar a la seva amiga Milanese Emmy Moresco, que va demanar un favor al seu amic Ugo Dzhussani.

"El mestre de la vida"

Deixant a Itàlia des de la URSS, Dobrovol'skaya Julia segueix sent el mateix, "el mestre": sempre està envoltat pel mar dels estudiants amb preguntes. Ella li diu ensenyar recomana. Va treballar amb fúria, tot i 65 anys d'edat.

Va donar la casualitat que el títol de professors soviètics aquí significa poc encara que els lingüistes locals i ens va sorprendre en el vast coneixement de Rússia mestre. Julia Abramovna li agradava dir que no tenia ningú va donar. Set anys més tard, es va convertir en professor ia Itàlia. La seva tesi doctoral va ser un esdeveniment per a la comunitat científica del país.

Dobrovol'skaya sempre va sentir una gran representant de la cultura - Rússia. Va participar en la publicació de llibres traduïts pels seus clàssics nacionals. Italians admirat "mestre rus": l'escriptor Marcello Venturi ho va explicar en la seva novel·la "carrer Gorki, 8, Apartament 106". (Hi va haver un temps en què era el seu domicili).

Sovint davant dels seus estudiants italians eren llàgrimes quan, a petició, que ens diuen sobre la seva vida Julia Dobrovol'skaya. Biografia intèrpret i mestre que s'assemblava a una novel·la d'aventures: "Com és que realment havia de suportar Després de la seva mort, col·legues universitaris reconeguts pel que fa a 2016, que les seves obres són mèrit científic adequat d'un equip?.?!

Va donar la casualitat que els dos països, dues cultures, dues civilitzacions es reflecteixen en el difícil destí d'aquesta dona.

conclusió

Després del col·lapse de la URSS, s'ha arribat diverses vegades a casa de bon grat donar entrevistes.

Al final de la seva vida difícil compatriotes memòria epistolars esquerra Julia Dobrovol'skaya. Llibres que ensenyen italià-rus, que surt de la seva ploma, complementat per una col·lecció de biogràfica «Post Data. En lloc de les memòries ".

Professor, traductor de tot el món és veritablement i confidencial de manera conversa va dir als lectors sobre el món, on era, sobre els seus pensaments i sentiments sobre els amics.
Després de la seva mort, els que la van conèixer van coincidir en l'opinió que, després de la seva partida va deixar sense efecte la impressió de quedar-se curt. Tot el que havia de fer, tot sigui dit, tot escrit.