Limerick - Limerick és ...: definició, la forma, característiques, història i autors famosos

És ben sabut afirmació que tot el que no és vers, la prosa es pot trucar. No obstant això, el contrari és cert conclusió: tot el que no és prosa - és la poesia. Podeu trobar la lletra per a tots els gustos: llargues o curtes, trist o alegre, bones o dolentes (encara que aquesta afirmació és molt subjectiu), sobre l'amor, sobre la guerra, sobre la pèrdua. Però ara anem a parlar de la cançó popular celta curta i animada, si es pot dir així.

definició

Limerick - una forma de vers que va sorgir en la meitat del segle XIX a Irlanda i el nom de la ciutat de Limerick. Hi ha una altra llegenda que Limerick anomenat vers o el cor repetitiu en les cançons dels soldats irlandesos milícies. És absurd pyatistishiya, la sàtira o contingut inadequat. Aquesta poesia còmica era originalment el producte d'art popular i va ajudar a il·luminar les vides dels treballadors durs britànic i irlandès. Història de Limerick l'investigador principal de les illes britàniques al continent europeu, França. Va ser allà on els soldats, anhel de terra, cantant les seves cançons i recordar aquests francesos impressionables.

història

A més de la versió oficial, encara hi ha una gran quantitat d'especulacions que no es fa pitjor pel fet que esdevenir un lleuger vel de desconfiança entre els historiadors. Per exemple, alguns narradors diuen que Limerick (cançonetes irlandesos) existien en els temps de l'antiguitat, ja que hi ha proves en les obres d'Aristòfanes. El Museu Britànic manté un registre d'aquest tipus de poemes, que data del segle XIV. Es troben en les obres del gran Shakespeare, però sobretot en aquells moments que descriuen l'art popular.

La versió més utilitzada d'aquesta Limerick - és la creació d'Langford Reed, que no només recull cançons populars, els va publicar, però va escriure en el seu temps lliure. La mateixa teoria sosté que aquesta forma de poesia no necessita recitar poesia com de costum, i canta. I vos de guardar al final de cada vers de la tornada: "Vols tornar a Limerick?"

estructura

Limerick com una forma d'Anglès poesia popular és la forma bastant dura. Aquesta qualitat no és inherent a la poesia popular normal. Estrictament regulat mida mètode rima, el nombre de línies en un vers. Si no es compleix almenys un punt, llavors no és una quintilla, i una mica més.

Vers consta de cinc línies, que rimaban amb els dos primers i l'últim, i el tercer - el quart. Igual que amb qualsevol contes, primer és la familiaritat amb el personatge: l'autor indica el seu nom i es diu a l'heroi local. Les següents tres línies han de explicar sobre un cas curiós de la vida d'aquest home, ia la cinquena mostra la resposta de la societat a aquest esdeveniment. A la canònica Limerick les primeres i últimes línies han d'acabar de la mateixa manera.

Una mica de matisos tècnics

Com escriure rimes? Per a això, cal saber, quines són les dimensions de rimat i com poden ser utilitzats en una forma particular. Però en primer lloc, resoldre els tràmits. Per tant:

1. mida monosil·làbiques o brahikolon, caracteritzat perquè cada peu (grup síl·labes amb un sol accent) és una paraula que conté només una sola síl·laba.
2. disilábico dimensions:
   - Khorey - l'accent cau en la primera síl·laba al peu. El xoc de línia en general síl·labes imparells (primera, tercera, cinquena).
   - Yamb - l'èmfasi està en l'última síl·laba al peu, i el xoc es consideren síl·labes parells (segona, quarta, sisena).
3. metres ternaris:
   - anapest - parada consta de dues síl·labes àtones i un dels cops. Un exemple és el treball d'Alexander Blok.
   - Amphibrachiy - peu de tres síl·labes conté la síl·laba accentuada en el medi. Es troba sovint en les obres de Nekrasov.
   - Dàctil - antic mètode de la rima, parada consta d'un primer temps (trauma) i dues síl·labes curtes (no accentuades). Estava a favor de M. Yu. Lermontov.

Limerick mida

Ara que saps les dimensions bàsiques utilitzades en la poesia, podem dir que la quintilla - trehstopny aquest vers. Però no totes les seves línies són idèntics en ritme.

Per primera i la segona fila, i la cinquena pot prendre anapest, mentre que per a la tercera i quarta línies necessiten utilitzar amphibrach. I viceversa. Això ajuda a aconseguir la musicalitat característica i la melodia, la facilitat de memorització. Assegureu-vos que Limerick estava escrit segons els cànons, és extremadament difícil. Encara no està clar per què un metre tan complex i una gran quantitat de convencions quan es componen van ser populars a Gran Bretanya. Però, pel que sembla, la mentalitat, la duresa del clima i una gran quantitat de temps lliure en els mesos d'hivern es van veure obligats a inventar oci més interessant.

autors famosos

Celebritat entre els escriptors de quintillas - és, per descomptat, Edvard Lir. Ell va recollir el folklore a tot arreu d'Anglaterra i Irlanda, ha publicat diversos llibres de Limerick, i van tenir un gran èxit. La primera col·lecció va suportar tres reimpressions, que es tradueix en la majoria dels idiomes del món. Aquests poemes que va escriure Lear, tenen un significat ocult a disposició d'un estret cercle de lectors que estan familiaritzats amb la biografia de l'autor.

En diversos moments, quintillas van escriure Lyuis Kerroll, Vendi Koup, i fora del Regne Unit a la fi dels XX - començaments del segle XXI, aquesta forma va començar a estendre a l'espai de la xarxa.

traducció

mitjans expressius de Limerick, que atreu l'oient, enteses només per un parlant nadiu. Traduir-lo, mantenint l'estructura, la mida i significat, així com la ironia - gairebé tasca impossible. Sovint, els autors van utilitzar un joc de paraules i l'argot que no tenen equivalents. Per tant, es requereix que el traductor per fer totes les seves habilitats per recrear la quintilla canònica original o conèixer un presoner en ella significa, per a escriure una nova, com se sol dir, del no-res. La tasca principal - per mantenir-se en forma i grandària, ja que sense aquest vers es converteix en un disbarat, però encara mal organitzada.

Limerick - que és la forma veritablement britànica per expressar-se, per vestir els seus pensaments en forma de broma, perquè ningú es va adonar de la seva gravetat. Els estrangers difícil d'entendre aquest truc, i fins i tot a comprendre perfectament, vostè ha de néixer d'un anglès o totalment imbuït de la vida, les tradicions i la cultura de l'Anglès. És a dir, viure en Albion quaranta anys, no menys.

En la literatura russa contemporània, també, hi ha bons exemples de l'elaboració d'quintillas. És, per exemple, l'heroi Borisa Akunina - Nikolas Fandorin, que era un alemany russificat de naixement, però un anglès de pensar, l'educació i la cultura. Va escriure poemes curts que reflecteixen la seva actitud a aquest o aquell esdeveniment en la seva vida. L'escriptor va ser capaç d'aconseguir un impressionant so d'identitat, forma i mida.