Les normes de la llengua literària

Qualsevol llenguatge com un fenomen social - el fenomen dels vius, en moviment, estretament associat amb la vida dels seus altaveus. Perquè la història es reflecteix en el llenguatge de la gent i la seva cultura. I el concepte de la norma de la llengua estàndard de tant en tant per canviar.

Per tant, la normalització actual de la llengua en general i el rus, en particular - un fenomen força complex. Després de tot, els seus símptomes - i l'estabilitat i la variabilitat. Sostenibilitat, com en l'idioma designat l'experiència espiritual, moral, mental de les generacions anteriors, la variabilitat - causa de l'avanç de la societat mateixa. Perquè amb el temps el llenguatge obsolet algunes regles, requisits i altres vénen a reemplaçar-los. Mou tots els nivells d'idioma - vocabulari, fonètica, orthoepy, morfologia, puntuació, estil. Per exemple, si el temps de Puixkin era permissible i fins i tot el dret a dir "Postel", ara al final d'aquesta femenins substantius de la tercera declinació està escrit purament lletra "b": el llit.

Per tant, les normes de la llengua literària, per una banda, que proporcionarien la uniformitat en la comprensió de l'escrita i la llengua parlada, de l'altra - que sigui possible examinar els canvis en el llenguatge, que processa hi va haver, quin és el seu impacte.

L'abast de les normes de llenguatge

Les normes dels lingüistes de llengua literària russa divideixen generalment en la crida pública i privada. En general es diu així perquè operen en un llenguatge en general i privat - en algunes de les seves manifestacions. Per exemple, en un discurs poètic són algunes regles, i en els documents d'estil oficials - altres.

normes generals de la llengua literària, per exemple:

• orthoepy per regular tant la pronunciació correcta de paraules, frases i la correcta alineació d'accents en paraules. Per exemple, la paraula "cavall" d'acord amb la norma pronunciat com [lashydEy] amb un èmfasi en l'última síl·laba;
• d'acord amb morfologia normal del substantiu "taronges" forma de genitiu seria "taronja";
• en la derivació de la paraula "petit animal" pot ser dos sufixos - -ushk- i com una opció - -yushk-;
• en el vocabulari de la paraula "intel·ligent" i "artificial" té un significat diferent, i per tant s'utilitzen en diferents contextos: "intel·ligent" - com una forma de domini (un artista expert, brodat en un crac) i "artificial" en el sentit de "no és real, la falsificació" (rialles ell sonava tensa i artificial).

D'altra banda, es pot dir de la norma lògic-sintàctica. Regula la construcció de frases, i d'ells - propostes. Si vostè viola aquesta regla, l'eliminació d'un element important de significat, per exemple, una paraula o part d'una frase, la frase deixa de ser intel·ligible.

Les normes de la llengua literària, associats amb la sintaxi correcta, determinen la relació de les paraules en frases, tipus de connexió, l'ordre de les paraules en frases disposició. Si les regles sintàctiques són violats, hi ha un empobriment semàntic frases sorgeixen imprecisions semàntiques: A la reunió del director adjunt dit molt sobre el tema de tractar amb el revestiment en molts temes per millorar el seu rendiment.

Les normes bàsiques de la llengua literària en ortografia ortografia correcta conscients de les paraules. Violació els porta no només a la ignorància, sinó també a la dificultat en la comprensió de la declaració escrita. Per exemple, en la frase "El noi es va asseure i es va quedar sense temps per jugar" en la paraula "SAT" està escrit i (assegut) i no I, en cas contrari el resultat és que "el nen es va tornar blanca", és a dir, Es va convertir en gris.

El que es balanceja regles de puntuació, que governen la divisió de les propostes de l'entonació i les unitats semàntiques, que s'assignen en una carta de els signes de puntuació. Això fa que sigui possible corregir no només per construir la declaració, sinó també per entendre-ho. Com podem recordar els antics textos en rus en el qual un exemple puntuació que falten. A causa de llegir un text i entendre que era bastant difícil. importància dual i tota la famosa frase sobre la multa i el perdó. El seu significat ha canviat radicalment de la coma segellat en qualsevol lloc.