Recordem les expressions alades de les faules de Krylov

Ivan Andreevich Krylov va ser amablement tractat pel públic i les autoritats durant la seva vida. En el moment de la seva mort el 1844 a Rússia, els llibres del fabulista ja havien arribat a 77.000 còpies. Va rebre premis i una pensió generosa del tsar, el seu aniversari el 1838 es va convertir en una gran festa nacional sota els auspicis de l'emperador.

L'escriptor va ser anomenat Lafontaine rus. La veritat era part d'això, és clar: de les 200 faules creades per ell, està molt escrit sobre els motius de les obres d'Aesop i Lafontaine. Però la base de moltes obres és la història original. Per als lectors del segle XIX, aquestes paràboles poètiques eren interessants no només per a la sàtira i el bon rus, sinó també per ridiculitzar esdeveniments i persones (incloent persones d'alt rang) els lectors dels quals eren contemporanis. Va ser una cosa així com les paròdies que els humoristes estan creant avui.

Però les creacions de la Lafontaine russa toquen els problemes característics del nostre temps: el suborn, la burocràcia, la mandra, l'arrogància, l'avarícia i molts altres vicis continuen florint avui. Però fins i tot si el lector pensa que no coneix o no li agrada aquest escriptor, està equivocat, perquè les expressions alades de les faules de Krylov han passat a formar part del vocabulari actiu de gairebé qualsevol persona que parla en rus.

Estant enutjat amb el nen que no vol respondre a les nostres demandes, ens exclause amargament: "I Vaska escolta i menja!". Després d'haver trobat una solució senzilla al problema que semblava complicat, somrimullem: "I el cadenat només s'ha obert". Notant que algunes empreses no es mouen dels morts Punts, suspiro: "I encara hi és". Digueu als amics sobre el ritme furiós de la vida moderna, visiteu: "Estic girant com una esquirol en una roda". Anem a divertir-nos algunes vegades per un parell d'oficials que es raspallen i comentem caòticament: "El cucut elogia el gall per alogiar el cucut".

De vegades no citen amb precisió les expressions alades de les fàbules de Krylov, però les fem servir parcialment o lleugerament per modificar-les. Els que no poden estar d'acord, es comparen amb Swan, Càncer i Pike de la mateixa faula. De forma inadequada, l'ajuda d'algú es dirà com a "servei baixista". Observem que la persona que es preocupa és l'excessiva irritabilitat d'una persona en esmentar un tema sensible i "veure" mentalment: "Un estigma és a la seva pistola". Notant després d'una llarga recerca d'un objecte gran que es troba en un lloc destacat, ens riurem: "No he vist l'elefant! "I un gatet que intenta capturar un peix d'or que acaba de banyar-se en un aquari dirà edificadament:" Què, Ryzhik, fa l'ull i la dent és nemet? "

De vegades no sabem qui és el propietari de les famoses frases i imatges. Ens sembla que sempre han existit aquests herois i expressions nominals. No obstant això, devien el seu origen a aquesta persona completa, preguïda i negligent que només va prendre la seva creativitat amb seriositat i reflexió, sense parar endurint cada petita obra mestra. Les expressions ales de les faules de Krylov durant els últims 200 anys s'han convertit en una part integral de la llengua russa.

Per cert, els crítics literaris i els lectors ordinaris sempre han pensat que Ivan Andreyevich és un fenomen purament domèstic, que és impossible sense que es danyi el contingut que es transferirà a sòls estrangers. Mentrestant a Gran Bretanya és encara el poeta rus més traduït del segle XIX. A mesura que l'anglès tradueix expressions alades de les faules de Krylov, en realitat es converteixen en idiomes: aquest és un tema per a un estudi separat.

Així, en una de les llargues nits d'hivern, es pot rellegir un volum de treballs de Lafontaine de Rússia, sense perjudici, però amb gratitud.