Països i les vicissituds de les seves destinacions de parla anglès

Hi ha pocs països al món, on l'idioma oficial és l'anglès principal. Això va ocórrer per una sèrie de diverses raons: en algunes terres es va originar en si adverbi (Regne Unit), en altres ha estat portat pels colons (USA, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda). En alguns d'ells la llengua va penetrar amb els colonitzadors i es va mantenir l'estat, ja que aquests poders són encara sota la influència del Regne Unit o els Estats Units (les Bahames, Trinitat i Tobago, Belize, Guyana, Jamaica). També hi ha països de parla anglès, on el dialecte local està gairebé extinta en els anys i segles d'ocupació, la majoria de la gent no recorda com dir avantpassats (Irlanda).

El territori d'alguns estats habitats per diferents pobles, els representants dels quals simplement no s'entenen entre si sense la presència d'un únic, comú a tots els dialectes. Per tant, aquests països de parla anglès com l'Índia i Singapur, van fer el funcionari que britànica a l'una amb l'hindi (Índia), o tamil, malai i xinès (Singapur), sinó també fora dels països llenguatge anterior, procedents de les Illes Britàniques, està guanyant en popularitat. D'acord, en el món actual, la persona més o menys educada hauria de saber anglès.

Pot ser arbitràriament es pregunten per què "universal" esperanto és un fiasco, i joves de diferents països, amb l'esperança de fer una carrera, bisons "Inglish". Potser va ser la política de colonització britànica en un crac. Mentre que França, Bèlgica, Holanda i Alemanya van conquistar països d'Àfrica, però l'afluència de població del monopoli no va ser mínima, la Gran Bretanya va tractar de repoblar el territori conquerit dels seus pobladors. països de les Amèriques de parla anglès - Estats Units i Canadà, així com Austràlia i Nova Zelanda simplement empesos a la població indígena a margines - juntament amb els seus dialectes i dialectes.

Una situació interessant amb Irlanda i Malta. Aquests països de parla anglès d'Europa són dialectes locals bastant complexos. Gaèlic és la substitució gradual de la "illa verda", especialment després de la fam, quan la majoria dels seus mitjans de comunicació - els vilatans - han mort. Ara Dublín és un programa de diversos anys per reviure la llengua nativa, però l'idioma oficial és l'anglès.

Malta, que és una barreja complexa de semita, l'àrab, l'occità i italià, ha estat durant molt temps la llengua de comunicació oral, i només a principis del segle XIX van aparèixer les obres literàries. "Els científics" El discurs va ser un italià (quan l'illa propietat de la ioanity cavallers) fins a 1800 i després d'aquesta data, quan Gran Bretanya va prendre el poder, Anglès. A la dècada de 1920 els residents a través d'un referèndum per decidir què deixar un adverbi com el segon oficial (després de Malta). L'elecció va tenir lloc no a favor de l'italià, i així Malta va ser adoptada en països de parla anglès del món.

Per adverbi bastant petita illa - Gran Bretanya - conquerir el planeta? Els experts creuen que la revolució científica i tecnològica es va iniciar als Estats Units. Allà, en sòl no urbanitzable, els immigrants van acudir de tot el Vell Món. Van ser persones emprenedores, que no tenen por de tenir una oportunitat. Ells eren creatius, pensar fora de la caixa. burocràcia i les supervivències feudals europeus no es van unir les mans per a nous empresaris a Europa. I ja que la majoria de la població eren del Regne Unit, els EUA van prendre una marea multicolor dels immigrants i el Canadà va retenir el discurs de l'antiga pàtria històrica. Ara bé, aquests dos països de parla anglès són els líders de la tecnologia altament científica.