"Finita la comèdia!": Això vol dir que la famosa frase

"La presentació és més!" - es diu amb ironia, si es completa un assumpte indegut, qüestionable. Més sovint, en aquest cas, s'utilitza la frase que fa temps que s'ha convertit en un alat quin és el seu origen, el connotacions que envolta i amb quina freqüència s'utilitza "finita la comèdia!" - aquesta xerrada.

Actualment, sonar

Un model que és una còpia escrita en lletres russes, sense sentit traducció de la frase finita la commedia, que s'atribueix a la llengua italiana - "de manera compacta la comèdia". La traducció és - "la comèdia ha acabat." No obstant això, d'acord amb les regles gramaticals de la llengua italiana, correcte dir: La commedia i finita. Això és exactament el que sona la frase "de manera compacta la comèdia" en italià.

Final de l'assumpte!

Atès que aquesta expressió es va mantenir estable en l'idioma rus, els lingüistes es refereixen a la categoria de la fraseologia. El valor assignat a l'idioma de dades semànticament relacionada amb una altra expressió estable "play-acte" - el que significa una farsa, un intent d'enganyar. Si algú no va complir, cobert amb bons lemes males accions, i aquest va ser la fi, és apropiat dir: - que significa "el joc s'ha acabat, ara tot caurà en el seu lloc, i la veritat serà revelada" "finita la comèdia!" .

posar fi

Hi ha aquesta Fraseologismo i una altra to lèxic. Suposem que algú involucrat en els esdeveniments en què se li va donar un paper digne de censura. O està involucrat en situació condemnable com els seus participants i víctimes. A continuació, a la conclusió d'aquests esdeveniments, aquesta persona pot exclamar: "finita la comèdia" - el que significa: "Anem, punt, n'hi ha prou" L'última paraula, per cert, també, ens va arribar d'Itàlia - o, millor dit, de la seva predecessora, la llengua llatina. Només cal paraula significa "ja n'hi ha prou".

Quan es va encunyar la frase

Es creu que la famosa dita "finita la comèdia!" Va entrar en ús després que aparegués l'òpera "Pagliacci" (autor - Ruggero Leoncavallo). No obstant això, cronològicament, aquesta tesi no és recolzat per: el fet que el lector rus va veure aquesta frase en la novel·la Mihaila Yurevicha Lermontova "heroi del nostre temps". Modisme sonava dels llavis de Pechorin, després que ell va disparar i va matar al seu amic en un duel Grushnitski. La novel·la va ser escrita com a molt tard el 1840, i l'estrena de "Pagliacci" òpera va prendre gairebé mig segle més tard, el 1892.

"Pagliacci"

L'òpera comença poc convencional: durant el pròleg musical, fins i tot abans de tancar les escenes d'un pallasso etapa apareix de sobte i adverteix al públic que l'òpera s'inspira en la vida mateixa, i el seu tema - els sentiments i la passió genuïna. A continuació, s'obre el teló i comença la presentació. La trama es basa en el fet que entrellaça l'amor, la gelosia i la mort a la vida real i en els actors obra de teatre errants companyia. Pallasso Tonio està enamorat de Nedda comediant, dona de l'actor i conductor de la companyia Canio. Ella rebutja els avenços d'un pallasso, donant preferència al jove camperol Silvio. Picat per Tonio informa el marit a la dona equivocada, i ell és joncs furiosos al traïdor amb un ganivet. Però el moment de la presentació, i cal anar a l'escenari. "És hora d'inici, l'hora de posar-se un vestit!" - una de les àries més famoses en el món de l'òpera.

El vestit de Columbine Nedda través de la història juga comèdia per als agricultors reconeixen a si mateix l'amant Arlequí, xiuxiuejant les mateixes paraules que Canio escoltat recentment a la furgoneta, on Nedda amb Silvio va estar d'acord en l'assignació. Canio en Pagliacci paper, fora de si de la passió i la gelosia, comença a Columbine-Nedd amb el requisit per obrir el nom del seu amant, ella tracta de riure d'això i jugar la comèdia amagar encara més l'abast del seu horror. Però Canio ja no és un espectacle, i la vida. No deixa que la seva dona des de l'escenari en un atac de ràbia i l'apunyala amb un ganivet. Morint, Nedda crida a un ésser estimat, que va saltar dels bancs d'espectadors, pallasso i el mata. Quan s'agiten Canio cau de les mans d'un ganivet, el pallasso es va dirigir a l'audiència amb les paraules: "La comèdia s'ha acabat."

Jo volia dir Pechorin?

La naturalesa del personatge el nom del qual conté una referència a una altra de les característiques de la seva època, i també un heroi extraordinari - Onegin ( "Eugene Onegin" novel·la de A. S. Pushkina), caracteritzat per l'individualisme i un gran potencial espiritual. ment aguda, un ric món interior i els impulsos fins inherents a Pechorin no troba la resposta i l'aplicació, sinó perquè "amarg", enverinat per l'amargor de l'ànima d'aquest home. Grushnitski tir, la imatge es crea com una figura antítesi de Pechorin, el protagonista és un repte de la seva vida. És de destacar que el personatge diu que la rèplica no està en francès, com era el costum entre la noblesa de l'època. Això suggereix que, en les seves paraules Pechorin va posar sentiments sincers - la ironia i el dolor. Per cert, la frase "de manera compacta la comèdia" en sons francesos: compacti la Comédie.

heroi de la ubicació de Lermontov va prendre aquestes paraules

Els investigadors creuen que Pechorin parodiar les paraules de l'emperador romà August, que va dir en el seu llit de mort: si es troben que es juga perfectament la comèdia de la vida? Regla va prendre una cita de la comèdia italiana de les màscares (commedia dell art).

Comèdia de l'art - un teatre popular mostrant actuacions a les zones concorregudes de la ciutat. L'especificitat va ser la presència de les mateixes màscares, posant el qual els actors es converteixen en caràcter permanent - Arlequí Pantalone, Columbine, Tartaglia, etc. Una altra característica important del teatre de l'art d'improvisació va ser:. Escenes juga en un diagrama de trama condicional atès que els artistes realitzen impuls del moment.

Lermontov va escriure que, segons la llegenda, el gran escriptor francès del Renaixement Fransua Rable va dir abans de morir gairebé les mateixes paraules que August, desitjant destacar que tota la vida va ser el teatre "la comèdia es va restar de la cortina." Pechorin com un educat i ben llegit, per descomptat, podria estar al corrent d'aquests episodis històrics.

La fórmula per al gènere

Una altra explicació de per què l'heroi de les obres de Lermontov va poder dir la frase "finita la comèdia!", És el cas de la literatura que la novel·la es basa en el tipus d'acció dramàtica. Això és especialment cert història "princesa Maria", que sonava i les paraules. Aquí Pechorin, va escriure en el seu diari les observacions més secretes i subtils i moviment espiritual, actua com un creador i intèrpret de la seva pròpia actuació. Per tant, les paraules "finita la comèdia!" - és un fil conductor que determina la història significat i la història termini.

epitafi

En una reunió amb Pechorin a les aigües Grushnitski expressa a ell en el credo Francès - no menysprear la gent, que odia ells, en cas contrari la vida seria farsa repugnant. La farsa - una comèdia d'àrea medieval, groller i no complicada per un sentit ampli. Així Grushnitski va expressar impacient desig de superar els éssers humans i la por agut de menyspreu. Pechorin reconeix al seu egocentrisme i la postura. I que ell era l'home que no encaixa en el model de les relacions amb el món, s'ha convertit en Grushnitski, i es va posar en el seu camí. Perquè ell també va cridar, de peu a la vora d'un penya-segat, els dos d'ells que no hi ha lloc a la terra, i ara dit ell mateix menysprea i odia Pechorin. Va disparar Pechorin posar fi a aquesta farsa, el joc no heroi de la vida, descendent de l'arrogància a donar-se compte de la seva insignificança: "finita la comèdia" Sense cap dubte, aquesta declaració, i es va aplicar a si mateix. Però no podem dir que el gènere del joc, que es juga en la vida de Pechorin - és una farsa. Per tant, té sentit dir que la frase s'endinsa en el valor d'epitafis "a la tomba" de tota forma distorsionada i falsa de ser.

Per provar la paraula italiana

Complir amb la frase "finita la comèdia!", Que el seu valor encaixar en el marc del sentit anteriorment descrit, pot en moltes obres literàries. El seu metge diu Astroff el dia de sortida del Professor Serebryakov i la seva dona, irònicament, posant l'accent en l'absurd d'aficions de professor esposa Elena Andrievna (l'obra A. P. Chehova de "Uncle Vanya"). Una dècada abans Txèkhov fa servir aquesta frase en l'obra "sense pare".

Aquesta expressió es troba en el títol de detectiu Irina Melnikova en la divulgació dels crims terribles i misteriosos. Sona a l'epíleg de la novel·la d'Albert Likhanova "Broken Doll" com un crit desesperat de la degradació i la destrucció de les ànimes humanes. Konstantin Paustovsky fa servir aquest llenguatge en la novel·la documental "El Llibre de la Vida. Els primers anys ". Escriptor Mamin-siberià estimava aquesta expressió, el trobem en la seva novel·la "Pa", "Característiques de la vida Pepke", "Milions de Privalov". Allà es treballa Pisemsky, Leskov, Ogarev, Bulgakov.

Sobretot perquè aquest llenguatge va venir a degustar el periodisme. Va ser utilitzat pels escriptors del passat (F. Bulgarin, Shestov i altres.), De grau decorar els seus articles i titulars periodistes moderns.