El jargonisme és ... Exemples d'argot en rus

Estudiant literatura russa i mundial, cada estudiant troba un discurs que no és propi del llenguatge literari. Es planteja la pregunta sobre quina és la definició clàssica d'aquestes expressions, quina és la història de la seva aparença i el paper en la comunicació dels nostres contemporanis.

Què és el jargonisme?

Aquesta és una unitat lèxica (com una paraula separada i una frase), que no és inherent als cànons del llenguatge literari. L'ús d'aquests girs és comú en la comunicació informal. El jargonisme és una paraula i expressió condicionals usades en grups socials individuals . D'altra banda, l'aparició, el desenvolupament, la transformació i la retirada de les persones derivades del volum de conversió es produeixen en una part clarament aïllada de la societat.

El jargonisme és la duplicació d'un llenguatge literari d'una forma comprensible només per a persones que parlen en un grup concret. Són sinònims no normatius i no reconeguts per a les definicions clàssiques d'objectes, accions i definicions. Les paraules d'argot de totes les unitats socials de la societat formen un llenguatge il·legible de comunicació, l'anomenat argot.

Origen i diferències

La paraula "jerga" es produeix, segons V. Dal ("Diccionari explicatiu de la llengua gran russa viva"), de l'argot francès. Les seves diferències respecte als estàndards del llenguatge literari:

• Vocabulari específic i fraseologia.
• Girs brillants i expressius.
• Ús màxim de formes derivatives.
• Manca de sistemes fonètics propis.
• Incompliment de les normes de la gramàtica.

Avui, el jargonisme no és només la comunicació oral, sinó també un mitjà eficaç de l' expressivitat artística . A la literatura moderna, aquestes paraules s'utilitzen conscientment juntament amb metàfores, sinònims, epítets per amplificar i donar un color especial al contingut.

Inicialment, l'argot dialèctic era la propietat intel·lectual de determinades capes de la societat, en alguns casos ja no existien. Avui en dia, aquest és un vocabulari nacional que té els seus propis dialectes socials i el vocabulari de la llengua literària, en què s'utilitzen diversos significats portàtils d'una mateixa paraula en un grup concret de la societat. Ara, un "fons comú" anomenat de manera condicional s'ha format i s'està expandint, és a dir, paraules transformades del significat original en una forma d'argot en una definició generalment accessible. Així, per exemple, en el llenguatge dels lladres, el significat de la paraula "darken" és "ocultar el botí" o "deixar les respostes durant l'interrogatori". L'argot modern de la joventut tracta això com "no explicar, expressar-se en enigmes".

Com es forma el vocabulari de l'argot?

Les paraules i les combinacions es basen en l'aspecte disponible en l'entorn de les seves diferències dialèctiques i morfemas del llenguatge. Formes de la seva formació: donar un significat diferent, una metaforització, un replantejament, una reinscripció, un truncament sonor, un aprenentatge actiu del lèxic de les llengües estrangeres.

Exemples de jerga en llengua russa, que apareixen com a dalt:

• El jove és un "noi" (prové del gitano);
• Molt amic: "golfrend" (de l'anglès);
• Autoritativa: "genial";
• Apartament - "barraca" (d'Ucraïna).

A més, una sèrie associativa es va utilitzar activament en la seva aparença. Per exemple: "dòlars" - "zelenka" (segons el color dels bitllets americans).

Història i modernitat

Llargs socials: són paraules i expressions comunes, primerament vistes al segle XVIII en la noblesa, l'anomenat llenguatge "saló". Els aficionats i admiradors de tots els francesos sovint usaven paraules distorsionades d'aquest idioma. Per exemple: "plaure" es deia "plesir".

L'objectiu original del llenguatge era mantenir la informació transmesa en secret, una mena de codificació i el reconeixement de "nosaltres" i "altres". Aquesta funció del "llenguatge secret" es conserva en l'entorn mafiós com a discurs d'elements antisocials i es denomina "argot de lladres". Així, per exemple: un ganivet és una "ploma", una presó és un "teatre", per trucar - "per marcar números".

Altres tipus de jerga - escola, estudiant, esportiu, professional - gairebé van perdre aquesta propietat. No obstant això, en el discurs juvenil, encara té la funció d'identificar "estrangers" a la comunitat. Sovint, per als adolescents, l'argot és una forma d'autoassegurament, una indicació de la seva pertinença al nombre de "adults" i la condició d'admissió a una empresa en particular.

L'ús de l'argot especial té una restricció sobre el tema de la conversa: el tema de la conversa, per regla general, expressa els interessos específics d'un cercle reduït de persones. Una característica distintiva del dialecte del dialecte - la major part del seu ús es deu a la comunicació informal.

Tipus d'argot

No hi ha cap divisió única i clara de l'argot en aquest moment. Només es poden classificar tres àrees: jerga professional, juvenil i criminal. No obstant això, és possible identificar les regularitats i distingir de forma condicional el vocabulari inherent a certs grups de socium de l'argot. Els següents tipus d'argot són els més comuns i tenen un extens vocabulari:

• Professional (per tipus d'especialitats).
• Els militars.
• Periodístic.
• Ordinador (inclòs el joc, l'argot de xarxa).
• El Jazz Fidonet.
• Joventut (incloent indicacions - escola, argot estudiantil).
• Persones LGBT.
• Ràdio amateur.
• Els addictes a les argot.
• Aficionats al futbol argot.
• Penal (fenya).

Varietat especial

L'argot professional és una paraula, simplificada per una reducció o associació de vocabulari que s'utilitza per denotar termes i conceptes especials en un entorn específic d'especialistes. Aquests refranys es van produir perquè la majoria de les definicions tècniques són bastant llargues i fortes en la pronunciació, o els seus significats estan absents en la llengua oficial moderna. Les paraules jerges estan presents en gairebé totes les associacions professionals. La seva formació de paraules no està subjecta a cap regla especial per a l'argot. No obstant això, les jargons tenen una funció pronunciada, sent un mitjà convenient per a la comunicació i la comunicació.

Jargonisme: exemples utilitzats per programadors i usuaris d'Internet

Per als inicis, l'argot informàtic és bastant curiós i difícil de comprendre. Aquests són alguns exemples:

• "Windows": el sistema operatiu Windows;
• "Llenya": el conductor;
• "Jobat" - per treballar;
• "Zaglyuchil" - va deixar de funcionar;
• "Servak" - servidor;
• "Teclat": el teclat;
• "Programes": programes d'ordinador;
• "Hacker" és un programa cracker;
• "Usuari" és l'usuari.

Blatnoy sleng - argo

Els jerges penals són molt comuns i peculiars. Exemples:

• "Malyava" és una lletra;
• "Trompeta": un telèfon mòbil;
• "Ksiva": passaport o targeta d'identitat;
• "Gall" - un presoner, "baixat" per contra;
• "Parasha": el vàter;
• "Urka" és un presoner que va escapar;
• "Fraer": una persona que està en general;
• "Creus" - presó;
• "Kum" - cap del règim part de la colònia;
• "Cabra": un presoner que col·labora amb l'administració de la colònia;
• "Zariki": cubs per jugar al backgammon;
• "Zaochnitsa": una noia, el coneixement de la qual va tenir lloc a la colònia;
• "Lean back": lliure després del tancament;
• "Filtra el mercat" - pensa el que dius;
• "Mestra": el cap de la colònia correccional;
• "No hi ha basar" - no hi ha cap pregunta;
• "No hi ha aire": els diners s'han esgotat.

Esclau de l'escola

Els jargonismes són curiosos i difosos en l'entorn escolar:

• "Professor" és un professor;
• "Historiador" és professor d'història;
• "Klassukha": un professor de classe;
• "Control": controlar el treball;
• "Homework": tasques;
• "Fizra" - educació física;
• "Botan": excel·lent estudiant;
• "Spur" és un bressol;
• "Parell" és un deuce.

Joventut argot: exemples

Paraules d'argot utilitzades entre adolescents:

• "Gavrik" és un home avorrit;
• "Chixa" és una noia;
• "Dude" és un noi;
• "Per treure un vedell" - per seduir una noia;
• Club club;
• Discach - disco;
• "Throw ponty" - per mantenir la seva dignitat;
• "Base" és un apartament;
• Els "avantpassats" són pares;
• "Spoiling" és parlar;
• "Umatovo" és excel·lent;
• "Otpad" és meravellós;
• "Roba" - roba;
• "Pret" - molt.

Característiques del llenguatge estranger

La lexicologia anglesa té tres termes sinònims: cant, argot, argot. Fins a la data, no hi ha una separació clara entre ells, però les àrees del seu ús s'han descrit. En conseqüència, el cant no es refereix al vocabulari condicional de grups socials individuals, com ara l'argot de lladres o l'argot escolar.

La marca dels diccionaris d'argot està present en la designació de termes tècnics específics, és a dir, correspon a la subespècie russa de jerga professional.

També l'argot, el cant i l'argot denoten paraules comuns i vulgars. Es caracteritzen no només per un peculiar mitjà d'ús, sinó també per violacions de la gramàtica i fonètica de totes les normes literàries existents.

En anglès, els jargons són cant i jargon, que inclouen paraules individuals, frases i torns de paraula. Sorgeixen ambdues sota la influència de grups socials sencers, i gràcies als individus.

Els jargons anglesos solen estar presents en obres d'art en la transferència de característiques de caràcter. En general, l'autor dóna una explicació de les paraules d'argot utilitzades.

Moltes paraules, que originalment eren exclusivament mitjans de parla col·loquial, ara han guanyat el dret a ser utilitzat en la literatura clàssica.

En l'anglès modern, l'argot juga un paper important en la comunicació de representants de diferents professions. Especialment sovint els coneixes en el camp de l'estudiant, el camp dels esports, entre els militars.

Val la pena subratllar que la presència d'argot, el seu ús irracional en la comunicació quotidiana contrasta el llenguatge.

Traducció de jargons

Els dialectes i les expressions d'argot són conceptes familiars per a molts lingüistes i traductors. Encara que hi ha molta informació general sobre elles i sobre treballs científics, fins ara, hi ha una manca d'informació especial sobre com transferir correctament i adequadament la traducció d'aquestes unitats lèxiques.

Un punt important en la selecció dels homòlegs en llengua russa: no oblideu que l'argot és inherent a capes socials específiques i té un cert subtítol. Per tant, és important trobar una manera d'interpretar-los per transmetre les sensacions o conceptes incrustats a la font original.

En llenguatge modern, l'argot s'ha generalitzat en totes les capes de la societat, els mitjans de comunicació, el cinema i fins i tot en la literatura. Prohibir el seu ús no té sentit ni és concloent, però és important i necessari formar l'actitud adequada al vostre discurs.