FormacióIdiomes

Verb ser: conjugació i ús

Gairebé tots els verbs canvien segons la persona i el nombre. Això es diu conjugació. De vegades això passa sota les regles generals, però sovint és el més utilitzat d'ells han d'aprendre de memòria, a causa de la formació de diverses formes desafia qualsevol lògica. I entre ells, per descomptat, "de ser".

La conjugació dels verbs regulars en Francès

L'home modern és difícil de fer sense el coneixement de l'anglès, almenys en el nivell elemental. Qualsevol viatge, reunió amb els estrangers, interessants articles altament especialitzats - per tot el que cal aprendre un idioma estranger. Amb major freqüència en les escoles són Anglès, Francès, encara que no és menys important - es duplica la informació sobre la llicència. També és un dels idiomes de treball de les Nacions Unides i la seva Secretaria, finalment, simplement bonic i romàntic. Però aprendre - no és tasca fàcil, sobretot a causa de la gramàtica.

Recordeu com el canvi dels anomenats verbs "normals", no és difícil. Hi ha dos grups principals amb diferents finals, que estan conjugats amb diferents principis. La forma més fàcil d'il·lustrar això és mitjançant l'ús de la taula:

present

el grup I

el grup II

infinitiu

er parl (parlar)

IR aleta (per acabar)

je

parle

finis

el teu

parles

finis

Il / Elle

parle

finit

nous

parlons

finissons

vous

parlez

finissez

Ils / Elles

parlent

finissent

És obvi que recordi aquestes regles no són tan difícils. Però, per desgràcia, No tots els verbs són tan simples en els seus canvis. I per a ells, és clar, es refereix de ser.

La conjugació dels principals verbs irregulars

Podria semblar que en la gramàtica dels francesos no tenen massa dificultat. Però això no és del tot cert. - verbs principals de ser (ser) i avoir (tenir) es classifiquen com irregular. És a dir, la seva forma només es pot aprendre a construir sobre la base de les normes generals de la conjugació impossible. Per agreujar el problema és que aquests verbs apareixen sovint "paquets" que està implicat en la formació d'estructures gramaticals més complexes. Però no anar immediatament a la qüestió, per començar a aprendre de totes maneres, aquests dos verbs es canvien.

present

etre (ser)

avoir (tenir)

je suis (sóc, existeixo)

J'ai (no tinc)

El teu és (vostè és, vostè existeixes)

Tu as (Té)

Il / Elle / On est (ell / ella és, ell / ella existeix)

Il / Elle / En un (ell / ella té)

sommes nous (som, existim)

Nous avons (tenim)

êtes vous (Vostè és, vostè ha)

Vous avez (que té, que té)

Ils / Elles sont (que són, sí que hi ha)

Ils / ONT Elles (Tenen)

El mateix passa amb aprendre la conjugació del verb francès de ser de, com es pot suposar que la gramàtica de la llengua ha acabat? Per descomptat que no! Després de tot, hi ha formes per a accions en el passat i el futur. I hi ha aquest verb una forma completament diferent, que també haurà d'aprendre.

Passat i futur

En francès, els formularis a 8 vegades, dos dels quals només s'utilitzen en la carta. Encara té 4 estats d'ànim: indicatiu, condicional, subjuntiu i imperatiu, així com comunió i disseny designar fiança compassiu. Això és tot el que hi ha 21 tipus de formes de cada verb, incloent l'infinitiu. Aquest número és una mica de por. I tot això cal dominar si vols un bon coneixement del francès. Conjugació del verb ser, com ja es va esmentar, no està subjecte a les normes i, per tant, en totes les seves formes a aprendre de memòria

Una taula completa es veuria així:

Indicatiu (indicatif)

temps

forma verbal en francès

possible traducció

pretèrit

senzilla passé

(Passat simple)

je fus

Jo era / no

ma fas

que ha estat / no

il / elle / a fut

Ell / ella era / eren / ser / no ser (a)

fums nous

Estàvem / estem allà

fûtes vous

eres

ils / elles furent

que eren

passé composé

(Transcorregut completat)

j'ai été

Jo era / no

tu as été

que ha estat / no

il / elle / en un été

Ell / ella era / eren / ser / no ser (a)

nous avons été

estàvem

Vous avez été

eres

ils / elles ont été

que eren

imparfait

(Off passat)

j'étais

Jo era / no

ma Etais

que ha estat / no

il / elle / a était

Ell / ella era / eren / ser / no ser (a)

nous étions

estàvem

étiez vous

eres

ils / elles étaient

Estaven / hi són

Plus-que-parfait

(Perfecte per molt de temps abans d'una altra acció)

été j'avais

Jo era / no

ma avais été

que ha estat / no

il / elle / a avait été

Ell / ella era / ser / van ser

nous avions été

estàvem

vous été aviez

eres

ils / elles avaient été

Estaven / hi són

antérieur passé

(L'anterior transcorregut)

j'eus été

he estat

ma EUS été

eres

il / elle / été a EUT

Ell / ella era / eren / ser / no ser (a)

eûmes nous été

estàvem

vous été eûtes

eres

ils / elles eurent été

que eren

Presents formes de temps

présent

je suis

Tinc / existeixo

el teu és

ets existeixen /

il / elle / on est

ell / a té / no

sommes nous

som existeixen /

êtes vous

ets existeixen /

ils / elles sont

són / no

formes de temps futurs

Futur senzilla (forma senzilla)

je Serai

ho faré

el teu seras

seràs

il / elle / a sèrums

ell / a

serons nous

tindrem

serez vous

vostè serà

seront ILS

ho faran

antérieur Futur (futur flux de treball designació)

j'aurai été

ho faré

TEU aures été

seràs

il / elle / l'aura été

ell / a

aurons nous été

tindrem

vous été aurez

vostè serà

ils / elles auront été

ho faran

Subjuntiu (Subjonctif)

passé

Que j'aie été

transmesa subordinada "... jo era / no"

que el teu AIES été

transmès subordinada "... que eres / no"

qu'il / elle / AIT a été

transmet subordinada "... que ell / ella tenia / ha / ser / no (i segueix)"

que nous ayons été

transmetem subordinada "... que estàvem / hi són"

que vous été ayez

transmès subordinada "... que eres / hi són"

qu'ils / elles aient été

transmesos subordinada "... que estaven / estan aquí"

Plus-que-parfait (pràcticament no s'utilitza)

Que j'eusse été

Jo era / no

que el teu eusses été

eres / no

qu'il / elle / EUT en été

que ell / a tenia / ha / ser / no va ser ell (a)

que nous eussions été

que estàvem / estem allà

que vous été eussiez

eres / allà

qu'ils / qu'elles eussent été

que estaven / estan aquí

Imparfait (pràcticament no s'utilitza)

que je fusse

Jo era / no

que el teu fusses

eres / no

qu'il / elle / a fut

que ell / a tenia / ha / ser / no va ser ell (a)

Que fussions nous

que estàvem / estem allà

que vous fussiez

eres / allà

qu'ils / elles fussent

que estaven / estan aquí

présent

que je sou

Tinc / existeixo

que el teu sou

que són / hi

qu'il / elle / a soit

que ell / ella té / no

Que Soyons nous

el que som existeixen /

que vous Soyez

que són / hi

qu'ils / elles soient

que tenen / no

Condicional (conditionnel)

Passé 1Re formi

j'aurais été

Estaria / no

ma aurais été

que ha estat / no

il / elle / aurait a été

Ell / ella era / eren / ser / no ser (a)

Aurions nous été

estaríem / no

vous été auriez

series

ils / elles auraient été

que serien

formi 2e passé (gairebé no s'utilitza, una forma de llibre, plus-que-parfait)

été j'eusse

Estaria / existir (quan es refereix a l'acció realitzada en el passat)

ma eusses été

que ha estat / no

il / elle / EUT en été

Hauria existit

Nous eussions été

Hemuria existit

Vous eussiez été

Hauria existit

Ils / elles eussent été

Seria així

Présent

Je serais

Jo seria (acció en el present)

Tu serais

Vostè seria / existeix

Il / elle / on serait

Hauria existit

Nous serions

Hemuria existit

Vous seriez

Seria vostè

Ils / elles seraient

Han existit

Mood imperatiu (Impératif)

Passé (utilitzat per descriure la motivació per a l'acció, que s'ha de completar abans d'un moment determinat)

Aie été

Ja sigui

Ayons été

Anem a estar / veniu

Ayez été

Be

Présent

Sóis

Ja sigui

Soyons

Vine / fem

Soyez

Be

Forma inicial (Infinitif)

Passé

Avoir été

Ser

Présent

Être

Ser

Formulari de participació

Passé

Été

Quin va ser

Présent

Étant

Ser

Sí, la varietat de formes dels verbs francesos és sorprenent. I tot això haurà d'aprendre. La taula mostra només etre, la conjugació de la qual és un excel·lent exemple de com imprevisible és incorrecte
Verbs. Però hi ha molts d'ells. De fet, la por als verbs irregulars no hauria de detenir els que volen aprendre francès. No totes aquestes formes s'utilitzen activament ni tan sols per transportistes, i tot el necessari es pot recordar practicant regularment.

Utilitzant etre

La conjugació d'aquest verb pot semblar complicada, així és. Però haurà d'aprendre totes les seves formes, ja que haurà d'usar-ho tot el temps.

Primer, està present en frases que denoten l'ocupació, nacionalitat o altres qualitats de qualsevol persona:
Je suis étudiante. Sóc estudiant.

En segon lloc, s'utilitza en la designació d'estats:
Je suis malade. Estic malalt.

Finalment, s'utilitza per formar el temps passat d' alguns verbs:
Je suis allé. Vaig anar.

Per tant, negligenciar l'estudi d'un verb tan important no segueix exactament. I les seves formes es poden recordar en el procés de dominar determinats temps, inclinacions i altres construccions gramaticals. Llavors la conjugació del verb etre no és així Esgarrifós: el més important és fer-ho tot a poc a poc.

Exemples d'altres idiomes

El francès no és una excepció en el sentit d'irregularitat de les formes verbals. Per a les llengües europees, probablement aquesta sigui la regla. Anglès per ser, alemany, fins i tot rus "per ser"! Aquest últim no s'utilitza amb tanta freqüència com els seus homòlegs en altres idiomes, però és indiscutiblement incorrecte. Això és fàcil de verificar intentant conjugar-lo. En l'actualitat, canvia completament la base de "és", en el passat i el futur, i el canvi sembla seguir les regles. No obstant això, és més correcte referir-la a la categoria de "incorrecte". Per tant, abans de pensar sobre com ha de patir, estudiar llengües estrangeres, haureu d'entendre que el vostre rus nadiu no és fàcil.

Similar articles

 

 

 

 

Trending Now

 

 

 

 

Newest

Copyright © 2018 ca.atomiyme.com. Theme powered by WordPress.