La traducció doblegada és ... La traducció professional és una funció multimèdia

Si en un passat relativament recent haguessis d'estudiar l'horari dels programes de televisió o anar al cinema per veure el llargmetratge que us interessa, avui n'hi ha prou amb prémer només algunes tecles de l'ordinador o ordinador portàtil per aconseguir un ús personal il·limitat. Tenint una mica d'habilitat, podeu obtenir tot des de l'oceà profund d'informació a Internet que el vostre cor desitja.

Entre la descripció de la informació necessària sobre la pel·lícula estrangera descarregada, és probable que entri en notes sobre la qualitat de la traducció registrada en aquest fitxer. Potser hauria de pensar en el significat de la terminologia utilitzada. Per exemple, com entendre "traducció duplicada"? I com és diferent de la pantalla? Penseu en tot en consideració.

Pràctica utilitzada abans de l'època de puntuació duplicada

Anem-nos en el període històric a una mica més enllà del moment en què es necessitava una traducció directament superposada a la pista d'àudio original.

En el moment en què va acabar l'era del cinema mut, el fenomen del cinema s'ha consolidat fermament no només en l'elit de la societat, sinó també en la persona mitjana del carrer. Els cinemes van gaudir de gran popularitat i van obtenir ingressos considerables als seus propietaris. El gran avenç en l'àmbit del cinema sonor va ser rebut amb gran entusiasme pel públic. No obstant això, per als productors van aparèixer inesperadament uns peculiars esculls submarins, que amenaçaven greument la mida de la taquilla.

En un moment en què no hi havia diàlegs sonats a les pel·lícules, es podia vendre de manera segura a França, Itàlia o Rússia la foto cinematogràfica, per exemple, a Amèrica. Tanmateix, en presència de text entre els actors, aquesta tasca es va complicar. Sobre la possibilitat de superposar les pistes d'àudio individuals en el film ja filmat, llavors, per descomptat, ningú no havia sentit parlar. Però les companyies cinematogràfiques no tenien la intenció de perdre el mercat de molts milers per als seus productes.

Fins a cert punt, es van dur a terme pel·lícules de doblatge. Tanmateix, va ser realitzat pels propis actors, i en diversos idiomes alhora. I va ser el següent; Cada episodi va ser filmat primer en el llenguatge original, i immediatament va fer diverses títols en francès, llavors el mateix pas es va gravar utilitzant alemany, i després el mateix guió. Tot depèn de quins països estaven planejant vendre aquesta pel·lícula.

No és difícil admetre que no tots els actors dominaven perfectament les llengües necessàries. En la immensa majoria dels casos, van haver de memoritzar les seves paraules abans de cada comentari.

Avui tot és molt més senzill. La traducció i el sondeig de l'arxiu són gestionats per un equip de professionals capacitats. Què destaca per aquest procés?

Traducció de veu per sobre d'Odnogolosy

Morir pràcticament en forma de doblatge. Les pel·lícules amb transferència d'odnogolosym van ser molt populars a la dècada dels 90. Però només perquè no hi havia alternativa. Amb aquesta duplicació, el so original només és lleugerament silenciat, i la veu de la persona que fa la puntuació es superposa a la part superior. Totes les rèpliques es llegeixen per una còpia de seguretat.

Avui dia, encara es pot trobar una traducció única en Internet. Molt sovint s'utilitza per fer publicacions de veu, de manera que els fanàtics impacients d'aquestes creacions podrien aprendre en el menor temps possible sobre les vicissituds de la vida dels herois estimats. Com a regla general, entre l'alliberament de l'original i l'aparició de la versió emesa, no passa més d'un dia.

Narració de dues veus

Es realitza en el mateix sistema que la traducció d'una veu, només en aquest cas el so és produït per dues persones: un home i una dona. Val la pena reconèixer que no hi ha gaire diferència en la qualitat. Aquest doblatge pot aparèixer al mateix temps que l'odnogolosia.

Els mateixos cinèfils que no pateixen un, però dos o tres dies, es recompensen amb la duplicació del següent nivell.

Moltes paraules de traducció fora de pantalla

La traducció d'un servei de veu professional és significativament diferent dels dos comentats anteriorment. I no es tracta només del nombre de persones que llegeixen el text de les rèpliques corresponents.

En primer lloc, la qualitat de la traducció és molt millor. Com a regla general, aquesta variant ja té en compte els idiomes tant del llenguatge original com del llenguatge en què es realitza la traducció.

En segon lloc, en la traducció de diversos actors implicats en l'actuació de veu, intenten seleccionar la veu de qui donaran veu segons el timbre.

Traducció visualitzada

Es realitza mitjançant l'imposició de subtítols. Per als sords i els auditius, hi ha un llenguatge de signes on els diàlegs es transmeten per la llengua de signes.

Què significa una traducció doble?

Es tracta d'una obra plena d'un grup d'actors professionals, que han de transmetre amb una cavitat tots els matisos emocionals de cada episodi individual i les observacions. Amb aquesta traducció del llenguatge original no és audible.

Si les traduccions fora de pantalla es poden realitzar en les anomenades condicions d'artesania, la traducció es duplica: aquest és el treball d'un equip d'especialistes. Ja necessitarà un estudi professional i un codi font oficial, que es compra als titulars de drets per molts diners.

Etapes del treball

1. La traducció en si. I aquesta etapa és molt més complicada del que pot semblar a primera vista. La traducció doblada és, abans que res, un text idèntic en el temps amb el codi font. I per aconseguir això és molt difícil.
2. Selecció d'actors que sonaran el material. Aquí, en primer lloc, el timbre adequat de la veu és important . Les grans empreses fabricants sovint controlen la qualitat de la duplicació dels seus productes. Aquestes empreses inclouen "Paramount Pictures", "Disney World" i "Twentieth Century Fox".
3. Enregistrament Amb cada actor treballen per separat. Com a regla general, tot el procés dura no més d'una o dues setmanes.
4. Instal·lació d'enregistrament de so. En aquesta etapa final, es combinen els sons alternatius de l'obra audiovisual i el discurs assemblat dels actors.

Dificultats de traducció

La traducció duplicada és una gran col·lecció de problemes per als traductors. Com ja s'ha dit, quan es repeteix, és important que les rèpliques en el llenguatge de l'idioma original coincideixin amb el temps amb el llenguatge al qual es realitzi la traducció. Un exemple trivial de comparació: l'americà "Ok" i el rus "bo". Sí, en la cultura moderna són intercanviables, però il·lustren la diferència en la mida de les paraules.

A més, cal tenir en compte que l'adaptació de la traducció inclou la sincronització de l'articulació. És a dir, hem de compondre el text perquè sigui el més a prop possible dels moviments dels llavis dels actors.

A més, la traducció es duplica: aquest és també el processament d'idiomes idiomàtics. Què pensaries si haguéssiu sentit com l'heroi afirma que cal esperar algun temps a la casa, perquè a la calle cauen els gats i els gossos? I en anglès, aquesta expressió només descriu un fort fluir.

Característiques de la cultura del país

També cal tenir en compte les peculiaritats de la cultura local i en els moments més inesperats. Per exemple, a la pel·lícula "Què dedicar la teva vida", el protagonista discuteix amb un amic les perspectives d'una carrera esportiva. I un dels motius pels quals vol entrar en competicions de prestigi, crida l'oportunitat de veure el seu retrat en un paquet de flocs de blat de moro.

Per a nosaltres és una mica estrany. I per a un adolescent americà, la part habitual de la vida quotidiana. Només un signe de reconeixement del públic.

Un altre mal de cap dels dobladors de traductors és el joc de paraules. Hi ha ocasions en què simplement no és transferible. Per exemple, a la secció "Amics", un episodi acaba amb el següent diàleg: "Saps quina nau (en vaixell anglès) mai es va a ofegar?" - "Què?" - "Amistat (en anglès amistat)" A la sortida - El públic de parla anglesa riu, i el rus queda a la llum desconcert.

Els que queden darrere de l'escena

Els actors professionals coneixen de primera mà quina és la traducció duplicada. I encara que pugui semblar aquesta veu, la lliçó no és molt prestigiosa, en l'ambient d'actuació això no és el cas. Per ser convidat a dub, una persona ja s'hauria de recomanar perfectament a l'escenari del teatre i al cinema.

Sovint passa que un traductor estranger està assignat a famosos estrangers. Per exemple, en l'època soviètica, Nikolai Karachentsov va expressar tots els papers de Jean-Paul Belmondo . I Louis de Funes va ser confiat a Vladimir Konigson.

Avui aquesta pràctica també s'aplica. Estratègiques com George Clooney, Tom Cruise, Jack Nicholson, Tom Hanks, Robert Downey Jr., Jason Statham, Jackie Chan i Leonardo DiCaprio, són expressament pronunciades pels mateixos actors.

L'actitud de l'audiència a la doble traducció no sempre és inequívoca. Algú creu que només aquests materials tenen el dret d'accedir a les pantalles de televisió. Estan contrarrestades per un exèrcit igualment gelós d'admiradors del cinema que afirmen que és impossible transmetre amb precisió les entonacions de la veu de l'actor de l'original. Per a alguns, un discurs estrany aclaparador sembla ser un obstacle, mentre que altres ho consideren especialment agradable per seguir el color emocional de les declaracions dels actors. Com diuen, per a cadascú, bo en la immensitat del nostre país, podem triar el nostre so al gust.