La interpretació del text: exemples, problemes i mètodes. Anàlisi i interpretació del text poètic

Cada un de nosaltres cada dia s'enfronta a una certa quantitat de la interpretació de la informació. Si es tracta d'una comunicació bàsica, professió o qualsevol altra cosa, tots hem de "traduir" les paraules i frases comuns en el llenguatge comprensible per a nosaltres.

informació general

La frase "interpretació del text" és més aviat associacions contradictòries. Per a algú que està associat amb una cosa molt difícil, avorrit, sense dubte científic, el culpable és probable que la primera part del terme. La paraula "interpretació" s'interpreta com l'obra de pensament que consisteix a desxifrar el significat d'un fenomen d'entendre'l i després treballar amb ell, i si interpretem que és un llarg i complex sentència en un llenguatge senzill, es pot dir que la interpretació - l'adaptació del text a la seva pròpia percepció i la comprensió. En principi, no és tan bastant difícil d'entendre com treballar amb text, no només escriure, sinó també per via oral, així com per adonar-se de la importància de la individualitat i la subjectivitat en la percepció de la informació.

Per què fer-ho?

Anem a començar amb el fet que determinar el que es requereix laboriós procés d'interpretació del text. Molt sovint s'associa amb l'anàlisi necessari per a la posterior creació del seu propi text, tal com en les tasques de DPA i l'examen en les que necessita per escriure un comunicat. En aquest cas, la interpretació, la comprensió dels textos - la clau de l'èxit. Però al mateix temps, la capacitat de treballar correctament amb la informació escrita no només és important en els exàmens, sinó també en la vida quotidiana. Per tant, en la nostra capacitat per comprendre el text escrit depèn en gran mesura de la capacitat dels serveis bàsics - la capacitat bàsica de qualsevol membre de la societat en la interpretació errònia del text pot donar lloc a malentesos, i si en el cas d'obres literàries que no dóna cap risc que la percepció equivocada del text en el marc de la comunicació pot donar lloc a conflictes que sens dubte és un problema greu.

I ara la ciència

Interpretació de textos literaris com una ciència separada es va concretar només en el segle XX. Es coneixia com la "hermenèutica". Alguns investigadors diuen que l'objectiu principal d'aquest camp del coneixement - "de manera que s'acostumi al text per tal d'entendre millor que el mateix autor." En general, aquesta ciència es considera com a part de la filosofia, però rebutgen la seva independència no té sentit.

capçaleres

Amb la interpretació que trobem en la primera infància. Per descomptat, hi ha alguns conceptes i idees generals que són universals per a tots els nens, però tan aviat com el nadó comença a mostrar la individualitat, hi ha primer i sobretot la percepció de diversos fenòmens. S'inicia amb imatges i dibuixos, i més tard amb les habilitats de lectura, l'originalitat de la interpretació s'estén al producte.

Alguns investigadors diuen que les reaccions inusuals són signes de patologia en el desenvolupament dels nens, però al mateix temps tot el que es pot atribuir a un pensament innovador dels nens, que es manifesta en una edat tan jove. És probable que aquesta és la forma en què són genis que veuen el món de manera molt diferent nascut. En cap cas no pot castigar els nens per la seva singularitat, per contra, s'ha de fomentar i desenvolupar en tots els sentits.

Una mica sobre les pràctiques de l'escola

Com a part del programa d'estudis es considera tals mètodes d'interpretació del text com una presentació i assaig. En el primer cas, tot està clar: es requereix per entendre el codi font per entendre la intenció de l'autor, i reflectir-ho en la seva feina, amb l'escriptura, tot és molt més interessant. Utilitza la interpretació bàsica del text. Exemples d'aquestes activitats - compondre-seqüela, on la tasca de l'estudiant - per desenvolupar la història, iniciada per l'autor, o un assaig, una resposta en la qual es volen expressar la seva actitud davant la posició de l'autor, és clar, que ho justifiqui.

El tipus més difícil de les obres es considera el raonament, en què la necessitat d'una anàlisi detallada i la interpretació del text. Són ells els que serà la base per a un treball completament independent, associat amb el només les idees bàsiques i els termes originals, que expressarà l'estudiant.

Tornem a la poesia

És difícil de dir el que és més difícil: la interpretació del text poètic, o treballar amb la prosa. La peculiaritat de la llengua literària és diverses paraules, que fa que sigui difícil de comprendre: el mateix concepte pot ser interpretat de maneres molt diferents, especialment si es tracta d'una paraula que va canviar el seu significat lèxic amb el temps, per exemple, "troechnik" en el sentit modern - un alumne, el resultat no és la millor marca, mentre que en els textos de principis del segle XIX i XX, seria un cotxer, que ha governat els tres cavalls.

Un altre problema és la interpretació del text poètic - Rutes. Al·legories, metàfores i epítets, no sempre és senzill i clar habitant, convertint-se en una veritable catàstrofe, especialment per a l'estudiant modern, molts dels conceptes que són aliens a la literatura clàssica. A més, la gent percep el fenomen de diferents maneres, per la qual cosa no es pot dir amb absoluta certesa que la interpretació del text poètic és correcta, si és possible interpretació del concepte de l'individu.

prosa vida

Interpretació del text en prosa s'associa amb les mateixes dificultats que la poètica. Un cop més, una interpretació diferent, individual de determinats conceptes, nou enteniment incomplet de la paraula - és més fàcil just el prosa és en general menys mitjans d'expressió artística i, per regla general, no són difícils d'entendre el text.

En principi, per a la interpretació reeixida pot participar precisa "traducció", si es pot anomenar un fenomen - clarament comprovar el significat lèxic de cada paraula del fragment de frase, seleccionar la combinació òptima per a l'expressió del pensament - gairebé tornar a escriure el text, confiant completament en el disseny sinònims. I pot utilitzar la recepció, que els lingüistes anomenen conjectura idioma: en aquest cas no ha de conèixer el significat exacte de cada paraula, es fa evident a partir de la situació.

El segon mètode mostra un relativament alt nivell de domini, però al mateix temps no proporciona una precisió absoluta de la interpretació. Els avantatges d'aquest mètode és també el fet que una i la mateixa paraula pot tenir una varietat de significats lèxics, diferent en la seva ombra (per tant, "l'ambició" pot ser alhora la qualitat positius i negatius depenent del context), i conjectura lingüística això fa que sigui possible evitar una recerca monòtona per al valor correcte, simplement demostrant l'ombra desitjada de significat en el text.

O potser no cal?

Interpretació del text, amb qualsevol, és possible sense una definició clara del significat lèxic de cada paraula individual. Tot depèn de com és necessària una profunda comprensió del text. Per exemple, tothom sap la frase lingüista Scherba "peluda Kudra Steck kudlanula Bokra i Kudlach bokrenka". Cap de les paraules en la proposta no importa, però al mateix interpretació del text és possible: un va mostrar l'agressió cap a l'adult, i ara segueix no les accions del tot correcte cadell. En aquesta situació, l'especificació no cal.

Molt interessants són les tasques similars per als nens: exercici d'aquest tipus permetrà que s'adonin plenament les capacitats creatives, per la qual cosa és possible la formació d'un sistema únic d'imatges basades en la percepció individual del text: el mateix "kurd peluda" tothom veurà a la seva manera, com Bokra amb bokronkom.

idiomes estrangers

Els casos individuals per a la seva consideració és la interpretació d' un text literari en un idioma estranger. Un paper que pot exercir i les tradicions nacionals i diferències ètniques, fins i tot alguns aspectes regionals de llenguatge únic a una àrea en particular.

Treballar amb un text més com el propi treball: la idea bàsica és retingut, i la resta simplement es dibuixa de nou, des de zero, ja adaptat a la comprensió del lector, distant de les característiques de la llengua original.

És un veritable art - la interpretació correcta del text. Exemples - sonety Shakespeare transfereix Marshak o Pasternak. En primer lloc, un i el mateix sonet cadascun d'aquests poetes sona diferent - aquest és l'exemple més clar de la interpretació individual d'un text literari, i en segon lloc, alguns investigadors assenyalen que la traducció russa és molt més figuratiu originals en anglès a través de les peculiaritats lèxiques de la llengua, que al seu torn se li permet emfatitzar el paper de la interpretació en la percepció del text.

conclusió

Interpretació del text, com ha quedat clar - no és una cosa tan simple, com sembla a primera vista. Hi ha molts matisos diferents, cadascun dels quals poden tenir un paper molt important en la comprensió del text. Un altre bon exemple de la interpretació pot ser una adaptació del text per als lectors de diferents nivells: per exemple, algunes obres literàries deliberadament simplifiquen, fent-los accessibles a la comprensió dels nens, com els nens petits per als quals una gran quantitat de mitjans d'expressió artística pot ser un seriós obstacle per a la comprensió.

Subestimar la importància d'interpretar el text - és un crim. Cada persona ha de ser conscient que només la "traducció" correcta permetrà que entri en relacions reeixides amb la societat, per fer front a les dificultats educatives i professionals, i, en principi, per resoldre una sèrie de problemes que es presenten en la nostra vida diària. Cal assenyalar que el concepte de la interpretació feta al principi d'aquest article pot estendre no només als textos escrits, obres literàries, per exemple, però també en la comunicació diària entre les persones. A partir d'això, res canvia: la interpretació de les paraules, una comprensió completa dels seus valors dóna a la persona l'oportunitat de desenvolupar plenament, mostrant el millor de les seves capacitats creatives, de la qual depèn la interpretació d'un fenomen.