Què és un "sinècdoque"? Els exemples del seu ús en la parla

La llengua russa té una àmplia gamma de mitjans expressius. Un d'ells és la sinècdoque. Els exemples del seu ús es troben a la literatura russa amb força freqüència.

Per exemple, de vegades s'utilitza en el discurs singular en lloc de múltiple.

Tot semblava haver mort en el silenci -

Arbres, ocells, canyes,

Sí, i l'òliba, i el senglar ...

Aquí - tro va colpejar el tambor !!!

De vegades, l'ús del plural en lloc del singular ens mostra que no s'aplica la sinècdoque trop. Els exemples de tal valor de transferència sobre la base d'una relació quantitativa d'un tema a un altre, o fenomen també sovint atrapats en la literatura o la poesia.

Els joves també s'imaginen tot just

No Rasmussen. destí

Dóna una lliçó a ells per aturar

foc Kindle. Una Hvalba!

De vegades que s'utilitza per referir-se a un nom d'alguna de les seves parts - és també una sinècdoque. Exemples poden ser establerts:

1. Ell sabia que al seu poble esperant sostre Nikishkin i el pa i la sal.

2. En l'etapa de la seva, comptem amb cent vint objectius krupnorogatyh.

3. I no podia enganyar ells, set parells d'ulls ingenus que s'espera que l'escoltaven.

L'ús d'un nom genèric en lloc de les espècies també assenyala que en aquest cas, una sinècdoque. Exemples de tals substitucions són:

1. Oh, camperols sense educació! La pròpia Internet no funcionarà sense un mòdem.

2. L'ànima canta! Hola, amics - pioner meva infància!

Sovint s'utilitza, per altra banda, el nom específic en lloc de genèrics. Per exemple:

1. No, no vaig a anar avui, camí: el meu cèntim drena, per desgràcia ...

2. Les onades atreuen la meva vela cap endavant ...

Distància diu el romanç de nou!

Sinècdoque està molt a prop de la metonímia. crítics literaris sovint argumenten, que s'atribueix tal o qual expressió a quin tipus de trops. Ocorre es deu al fet que la metonímia es basa també en la constància de les relacions entre els fenòmens, però, un caràcter lleugerament diferent.

línia de Puixkin "Totes les banderes vindran a nosaltres" D'una banda es considera "en tots els vaixells que arribin els convidats." És a dir, no és una sinècdoque - l'ús del nom en lloc de la totalitat.

Si assumim que la paraula "banderes" porta el significat de la paraula "nació", llavors és pura metonímia.

Per tant, podem concloure que sinècdoque - un mitjà d'expressió que permet la transferència dels valors de variables: a singular al plural i viceversa, amb totes les parts de l'objecte en el conjunt. sinó que també implica la substitució de les característiques genèriques de les espècies i, per contra, les espècies dels gèneres; nomenar el sol objecte o un fenomen més general o plural, i tot el grup de - un membre del conjunt.

Exemples sinècdoque sovint es poden trobar en la vida ordinària vernacla.

"Mare, vostè té els diners en aquest moment que em compri una poma?" - va preguntar la noia de la botiga dels pares. En utilitzant la parla en lloc de nomenar diners en efectiu, les finances en, general de substitució d'espècies - la paraula "diners", el nen, sense saber que ell fa servir la sinècdoque.

Un aficionat al futbol àvid de mitjana edat trist diu: "Sí, el ventilador corrent va anar a un altre ... no és el que solia!" Tota la comunitat de fans en el seu discurs es va referir a com si es tractés d'una sola persona.

Això és tan ignorant de les persones lingüística només ha d'utilitzar els senders amb el sonor nom "sinècdoque".