Profanitat - és història ... profanidad

En la vida diària, tots nosaltres, sovint han d'escoltar les paraules i expressions, l'ús del que és totalment inacceptable des del punt de vista de la moral pública, i pretén ser un insult per al destinatari, i per expressar les avaluacions negatives de les persones i els esdeveniments. Aquest anomenat vocabulari rus indecent, o, més simplement, la catifa és una de les antiestètiques, però, per desgràcia, trudnoiskorenimyh i banda de la "gran i poderós" llenguatge.

Una llarga tradició de males paraules que prohibeix

Familiar per a nosaltres des de la infància lingüistes profanitat es diu obscè. El terme deriva del que obscè anglès, que vol dir "descarada", "obscè" o "brut". La mateixa paraula Anglès prové de la obscenus Amèrica, amb el mateix significat.

Com s'evidencia per molts investigadors, la prohibició tabú sobre l'ús de la dona en la presència d'una varietat d'expressions relacionades amb l'esfera sexual, ha desenvolupat més en l'era pagana dels antics eslaus - els avantpassats dels russos ètnics, ucraïnesos i bielorussos. Posteriorment, amb l'arribada del cristianisme, la prohibició de l'ús de males àmpliament recolzada per l'Església ortodoxa, que és indicatiu d'una llarga tradició històrica dels tabús.

L'actitud de la societat per l'ús de la estora

En relació amb aquest interès els resultats d'una enquesta realitzada el 2004, l'objectiu era revelar l'actitud dels russos per utilitzar profanitat estrelles del món de l'espectacle. És característic que la gran majoria dels enquestats, gairebé el 80% va expressar la seva actitud negativa cap a aquest fenomen, dient que en els seus discursos males paraules - és una manifestació de la barbàrie i el llibertinatge.

Tot i que en el llenguatge parlat, aquestes expressions estan molt esteses entre tots els estrats socials, a Rússia sempre ha estat un tabú per a usar-los en la impressió. Malauradament, s'ha debilitat considerablement en el període post-perestroika, a causa del debilitament del control estatal sobre l'àrea d'impressió, així com causa d'una sèrie d'efectes secundaris, que s'han convertit en una conseqüència de la democratització de la societat. A més, l'aixecament de la prohibició de la cobertura dels molts temes que no van ser afectades prèviament editorials, va donar lloc a l'expansió del vocabulari. Com a resultat, l'estora i l'argot no només estan de moda, sinó també un mitjà eficaç de relacions públiques.

renys insultant i humiliant

Cal tenir en compte que entre els adolescents la capacitat d'usar el llenguatge groller és un signe de creixement, i per a ells males paraules - és una espècie de demostració de pertinença a "la seva", i l'abandonament de les prohibicions generalment acceptats. Per descomptat, afegint a les seves expressions similars de vocabulari, els adolescents tendeixen a usar-los, sovint utilitzant per a això les tanques, parets de banys i bancs de l'escola, i en els últims anys, i l'Internet.

Tenint en compte el problema de l'ús de males paraules en la societat, cal assenyalar que, no des de qualsevol responsabilitat derivada de l'ús d'un llenguatge groller amb escriure o parlar tot i la llibertat d'expressió, establert en els últims anys.

Per descomptat, difícilment es pot negar l'home profà per a qui - en virtut de la seva educació i intel·ligència - aquesta és l'única forma disponible d'auto-expressió. No obstant això, cal tenir en compte que l'idioma en llocs públics ofendre aquells per als quals el tabú sobre el matalàs - a causa de les seves raons morals o religioses - ja no està en vigor.

Els principals motius d'ús de males paraules

En llenguatge modern, l'estora s'utilitza amb més freqüència com un element d'agressió verbal, l'objectiu és maleir i insultar a una destinació en particular. D'altra banda, les persones de baixos cultiu utilitzat en els següents casos: per donar a les seves expressions més emocionals, com una manera d'eliminar la tensió psicològica que s'ompli interjeccions i pauses de la parla.

Història de la blasfèmia

Al contrari de la representació popular de les persones que juren paraules estaven en idioma rus del tàrtar durant el jou tàrtar-mongol, els investigadors seriosos es refereixen a aquesta hipòtesi molt escèptic. D'acord amb la majoria d'ells, les paraules d'aquesta categoria són les arrels eslaves i indoeuropees.

En el període pagà de la història de l'antiga Rússia van ser utilitzats com un dels elements sagrats de conspiracions. Per al nostre llenguatge profà avantpassats - no és res més que com una apel·lació a la força màgica, que, segons ell, era als genitals. Això s'evidencia per alguns dels supervivents del segle es fa ressò dels antics encanteris paganes.

No obstant això, des de la introducció del cristianisme, autoritats de l'església combatre aquest fenomen consistent d'expressió. Ha sobreviscut a moltes circulars i decrets de la jerarquia ortodoxa per eradicar la màrfega. Quan hi havia una distinció rígida entre la llengua parlada i la literatura, per la catifa reunions d'estat completament arrelats "males paraules" al segle XVII.

Males paraules en els documents històrics

Què tan ric era diccionari rus profanitat a la fi del segle XV-XVI, d'acord amb un estudi conegut lingüista V. D. Nazarova. Segons els seus càlculs, fins i tot en una col·lecció incompleta dels registres escrits d'aquest moment contenia seixanta-set paraules, derivades de les arrels més comunes de llenguatge obscè. Fins i tot en les fonts antigues - escorça de bedoll Novgorod i Staraya Russa - expressió freqüent d'aquest tipus en el ritual i la forma lúdica.

Estora en la percepció dels estrangers

Per cert, el primer diccionari de males paraules es va elaborar a principis del segle XVII anglès Richard James. En ell, l'estranger curiosos va explicar les seves compatriotes significat específic trudnoperevodimyh alguna a les paraules i expressions en anglès, que ara anomenem obscenes.

En una molt àmplia la seva utilització com a proves en el seu viatge observa alemany Mestre científic de Filosofia de la Universitat de Leipzig Adam Oleary, que va visitar Rússia a finals del mateix segle. Acompanyats dels seus traductors alemanys sovint atrapats en una situació difícil, tractant de trobar el significat de la utilització de conceptes ben coneguts en el context inusual per a ells.

La prohibició oficial de males paraules

La prohibició de l'ús de males paraules a Rússia va aparèixer relativament tard. Per exemple, sovint es troba en els documents de l'època de Pere. No obstant això, a finals del segle XVII, que va prendre la forma del tabú llei. Característicament, els versos famosos d'aquests anys el poeta Ivan Barkov, fan un ampli ús de llenguatge obscè, no imprès, i distribuït exclusivament en les llistes. Al segle següent expressió impúdica inclou només en la part informal de la creativitat dels poetes i escriptors, per incloure'ls en els seus epigrames i poemes humorístics.

Els intents per eliminar l'estoreta del tabú

Els primers intents de legalitzar profanitat observat en els anys vint del segle passat. No eren molt estesa. L'interès en la catifa no era autosuficient, però alguns escriptors creu que la blasfèmia - aquesta és una de les maneres de parlar lliurement sobre temes sexuals. Pel que fa al període soviètic, llavors tot el seu prohibició de l'ús de jurar estrictament observat, encara que en la conversa diària, que és àmpliament utilitzat.

En els anys noranta, amb l'adveniment de la perestroika, la censura va ser abolida, el que va permetre profanitat penetrar lliurement en la literatura. S'utilitza sobretot per transmetre un llenguatge col·loquial caràcters. Molts autors creuen que si es fan servir aquestes expressions en la vida quotidiana, no hi ha cap raó per ignorar en el seu treball.

Els intents d'eradicar el mal

Avui dia, la lluita contra les sancions limitades profanitat per al seu ús en llocs públics i Roskomnadzor que expliquen la inadmissibilitat de l'ús dels mitjans en els quatre principals males paraules i tots els derivats d'aquestes expressions. Segons la legislació vigent, en violació d'aquesta fallada de culpabilitat va enviar un missatge d'advertència, i en cas de repetides violacions de Roskomnadzor pot revocar les seves llicències.

No obstant això, molts editors privats ignoren les prohibicions. En els últims anys, va ser fins i tot en diverses ocasions fora d'impressió i reimprès diccionari de males paraules que amb prou feines dóna esperança per a la seva possible eradicació. L'única manera de tractar amb el llenguatge groller pot ser un augment general de la cultura russa.