Noms portugueses de mascle i femella

noms portuguesos es van originar en el passat distant, i es barregen amb les tradicions d'Espanya. Els noms poden constar de diverses opcions, i els noms al mateix temps. I que només es seleccionen d'una llista aprovada pel govern. En aquesta llista només els noms de sants catòlics i els que s'han provat per l'ortografia. A Portugal, hi ha una llista separada de prohibit i actualitzat anualment. noms interessants i les normes de construcció. Si el portuguès tindria només un nom, que hauria causat molta confusió.

La composició del nom portuguès

noms portuguesos consisteixen en noms personals i dos - mare i el pare (Maria Gomes Silva). I la mare sempre és el primer (encara que no ho prohibeix viceversa). Però en la vida d'un home sovint es refereix només pel seu pare (cognom). En el nostre cas - Silva. O agregat a ell davant del nom (Maria).

Com triar un nom de persona

Igual que en tots els països de parla hispana, a Portugal, el nom personal es seleccionar de la llista dels familiars. En general, els avis o àvies. A més del nom, que ve donada pels pares, el nen obté una segona en el baptisme. Es pot donar el capellà o processons religioses. Posteriorment utilitzat només un nom. Més sovint - això els pares. No obstant això, el portuguès pot haver fins a cinc noms personals.

cognoms

Portuguès noms generalment contenen només dos - paterna i materna. Però les variants freqüents quan són més grans. En general es practica pels bascos i la noblesa. Alguns poden fins i tot tenir quatre noms per si mateixos. estan dividits "i" excusa si es desitja. Però en els temps moderns es considera passat de moda. Per tant, amb el pretext de la separació de noble origen portuguès en la seva majoria. posar noms a vegades entre la partícula "de". O combinar-ho amb l'article "els", "la" o "les". Segon cognom pot ser pres del nom del lloc de naixement o residència.

noms femenins

noms en portuguès per a les dones són acuradament seleccionats. Es basen en la tradició, només els noms són presos del calendari catòlic (sants) o tradicional, que no són a la llista de prohibicions. Molts pares criden als nadons noms portuguesos que tenen antiga brasilers, grecs, provençals, arrels jueves o germàniques. Un gran nombre no provenen dels sants, i dels seus epítets. Per exemple, Maria Dolors (DUN) o Remedios (cicatrització).

A través dels segles, han canviat molt, però la seva bellesa i la melodia d'aquesta no es perd. Noies a Portugal es dóna dos noms. Després d'ells vénen els noms. Curiosament, s'assemblen als noms del seu so. Per completar l'afegit o un parell de nom del seu marit (si està casada).

Atès que la font principal dels noms de persones - la Bíblia, llavors hi ha moltes arrels semítiques (arameu i hebreu). Els noms portuguesos més populars:

• Anna.
• Maria (sovint abans que el nom es va posar una altra - Josep).
• De març.
• Magdalena.
• Isabel.
• Eva.

La majoria dels noms comuns amb arrels gregues:

• Catalina.
• Elena.
• Bàrbara.
• Verònica.
• Paula.

La majoria dels noms comuns amb l'origen germànic:

• Eric.
• Carolina.
• Frida.
• Matilde.
• Louis.

noms masculins

noms masculins portuguès seleccionats sobre la base de les dones. Atès que els portuguesos són molt religiosos, prefereixo els noms dels sants del calendari catòlic. I els que han estat sotmesos a la censura del govern i l'ortografia. Per exemple, el Rei d'Espanya dels noms de persones - 05:00, però en realitat s'utilitza un - Joan Carles.

Nens reben tradicionalment un nom compost, al qual s'afegeixen els noms del pare i de la mare. progenitor patern es posa davant. noms de diverses etapes a Portugal - la norma, però no sempre es pot entendre com es van formar. De vegades, una forma diminuta - dues opcions es coneixen com a "comprimit" en una de sola.

La majoria dels noms comuns amb arrels semítiques:

• Miquel.
• Daniel.
• Josep.
• Joan.
• Adan.
• David.
• Thomas.
• Jaume.
• Elias.

Els noms més comuns portuguès (mascle), amb arrels gregues:

• Pere.
• Jordi.
• Alejandro.
• Nicolas.
• Hector.
• Pau.
• Sergi.
• Andreu.

La majoria dels noms comuns amb l'origen germànic:

• Albert.
• Alfonso.
• Carles.
• Gonzalo.
• Roberto.
• Louis.
• Rodrigo.
• Fernando.
• Federico.
• Enric.
• Ernesto i alguns altres.

noms comuns portuguès

llista de noms portuguès és molt gran. Es publica en el lloc web del Ministeri de Justícia del país. Totes les organitzacions que es registren els nounats han de ser guiades per aquesta llista. En ella hi ha una columna separada - noms prohibits.

El més popular de Portugal, el nom de Maria. El seu més àmpliament motivats harmoniosa i la religiositat. I més sovint que està connectat amb el nom de José masculí o altres dones (Magdalena, Anthony, Carolina, etc.). Podomnaya metamorfosi passa amb el nom personal "Anu". Després els van seguir els noms portuguesos Matilde, Beatriz, Ana i altres.

Entre els noms masculins més comuns el nom de Joan ( "Ivan" en rus). A continuació, seguiu Rodrigo Martin, Thomas i altres. El procediment per a la conversió d'un únic nom en realització doble o triple és similar a la femella. Només el nom de la dona sempre ocupa el segon lloc. Tals variacions també són comuns a Portugal. Aquest costum es considera molt de moda entre les classes altes i la noblesa.

Com després del matrimoni estan canviant noms portuguesos

noms femenins en el matrimoni no canvien. Quan els portuguesos es va casar, no es produeix canvi de nom. Simplement afegeix un altre va afegir - l'esposa. De tant en tant - dos del seu cognom. Els nens nascuts en aquest matrimoni, es va preparar d'acord amb la mateixa mare i noms del pare, o els quatre pares.

dades interessants sobre els noms portuguesos

La restricció sobre com es pot trucar al nadó, a Portugal, s'estén només als habitants indígenes del país. Si un dels pares és un immigrant, el nen se li pot donar qualsevol nom, no està inclosa en una llista especial.

Malgrat el fet que els noms portuguesos poden consistir en diversos noms, o diferents combinacions amb l'addició de sufixos, prefixos, etc., només un dels seus noms s'utilitza en la vida quotidiana. No obstant això, en els documents oficials només s'ha d'utilitzar plenament, fins i tot si es tracta de quatre famílies de pares, o moltes altres combinacions.

No obstant això, hi ha algunes excepcions. Per exemple, en les guies telefòniques cognoms portuguesos llargues s'escriuen amb poca freqüència. En general, només l'última. I abans que els afixos ometre. A Portugal, hi ha sobrenoms. Quan es formen abans de l'última vocal es posa una petita inh sufix. I, per exemple, Teresa (sufix - Teresinha (Terezinka)) es converteix en "petita Teresa".

De vegades s'utilitza per contra, magnificant sufixos. I el nom és més "pes", "pesat". De vegades s'utilitza abreviatures. Però la majoria dels noms portuguesos es converteixen en diminutius.