Les paraules "no em culpi" - una petició de disculpa

En les novel·les antigues, romanços i pel·lícules sobre la vida prerevolucionària hi ha expressions que no són característics del nostre discurs contemporani de la gent. Es delecten l'oïda de la seva melòdica mesura sonoritat i cortesia. "Déjame es va presentar a vostè ..." "No es digna a saber ..." "No em culpi ..." Aquestes frases melodioses en el context de molt diferents neologismes i frases ( "fresc", "Estic tan va a ...") que semblen algú molt modern i de moda, però en realitat paralitzant el nostre idioma.

El que fa el Tribunal en aquesta llista?

Amb tot el magnífic so de les velles expressions règim actual, no tothom entén el seu significat. "No em culpi" - què és? Va demanar? El més simple anàlisi morfològica mostra que l'arrel de la "cort" en conjunció amb el prefix "infinita" (de peu davant d'un sord "s" consonant) indica l'absència del judici d'algú o de les accions d'algú. També ha de tenir en compte el fet que la paraula "jutge" és aplicable no només en relació amb el procés legal, sinó també a la simple reflexió, pensant en algunes circumstàncies.

double Negative

Té la mateixa arrel que la paraula "parlar" significa l'anàlisi realitzada de la situació produïda en veu alta. "No" i "infinita" mútuament formar una doble negació, que és característica de la llengua russa. Per tant, l'expressió "no em culpa", va expressar en forma lúdica i, de vegades greus, no és altra cosa sinó una crida a pensar, raonar, comprendre i, per descomptat, un resultat del perdó. Després de tot, la comprensió i la porta al perdó de totes les faltes, imaginària i realment van tenir lloc.

sentit irònic

Com gairebé cada frase, la frase "no em culpi" pot ser utilitzat no només com una petició seriosa d'una disculpa, sinó també en el sentit figurat i irònic. Així que podria dir mestre estricte, recollint la vareta (en els vells temps, el càstig corporal es considera que és bastant comú). Lucky joc de cartes parella de vegades també podria demanar als seus companys menys reeixits en la taula de joc perdó per la seva sort per guanyar. Però la major part és encara la frase va ser utilitzada de debò.

i avui

"No és culpa meva per un dinar modesta," - va dir que els amfitrions generosos i hospitalaris, convidant deliciosos plats taula carregada i ben servit. Pel que mostra el respecte als estimats hostes, que estan destinats a ser utilitzats a ella i no a aquests delícies. Demostrant una amabilitat poc freqüent, demanant disculpes per la falta d'atenció a la família i amics, en el moment de la seva partida. I hi ha moltes altres situacions en les que va demanar no obessud.

Puc utilitzar aquesta expressió avui en dia? Si el lloc i bé, per què no? Antiquada cavallerositat, per exemple, a posar-se de moda.